Per Joan Gimeno. Corria l'any 1984 o 1985. Recordo com si fos ara, que vaig visitar al taller on treballava en Manel López, bon amic, copi i moltes vegades rival, i allà hi havia un xicot, que se m'adreça i em diu: “vostè és en Gimeno, oi?”, “Sí”, responc. “I vostè corria amb un Simca Rallye de Can Rovira, oi?”, “Sí”. “I es va sortir a la pujada a Sant Bartomeu, a la corba de can Sila, oi?”, “Sí”. “I va atropellar un espectador que estava darrere del rètol de zona perillosa, oi?”, “Sí”. Vaig pensar, mira, al cap de set o vuit anys, encara hi ha tifosi que et recorden. Quina no seria, però, la meva sorpresa quan em va etzibar, amb un cert orgull: “Era jo”. Paco Bermúdez Rico, pintor, de Granada, amic des d'aleshores, entusiasta dels cotxes, em va demostrar que l'afició pot superar fins i tot la mania que es podria esperar envers algú que et passa per sobre amb el cotxe. Saps que va ser sense voler, oi? Gràcies.
Joan Gimeno
Des del confinament de Mont-rodón, Taradell, 30 de març de 2020
