Per Josep Cassart.
El motociclista Eduard Carol havia nascut a Barcelona, però ben aviat es va traslladar amb la seva família a Cornellà de Llobregat, on ja hi passaria la resta de la seva vida. En aquesta ciutat hi va tenir un reeixit taller mecànic i va ser agent oficial de les marques Montesa i Morini. Va morir molt jove i de malaltia, als 61 anys, era el 2008.
No va començar a competir fins que no va rebre el consentiment patern i això no va ser fins tenir els 21 anys. A partir d’aleshores, Carol, amb l’efervescència de quan es destapa una ampolla de cava, es va prodigar a les pujades de muntanya, especialitat en la que destacaria com a pilot privat, sempre a lloms d’una Montesa i amb el seu emblema, una rutilant estrella de sis puntes al casc.
El 1968, l’any del seu debut, ja en va disputar una desena de pujades i tot i ser la primera temporada va obtenir com a millors resultats un 3r. escratx a la Pujada al Farell i sengles cinquens llocs a les pujades a Les Maioles i Sant Feliu de Codines, que ja el perfilaven com un dels bons. L’any següent, el 1969, es classificaria 2n. escratx a Begues, Estenalles, Les Maioles i Sant Cugat-Tibidabo i l’any de la seva consagració, que podríem dir que va ser el 1970, va ocupar els primers llocs absoluts a Montserrat, Castellterçol, Pont de la Betzuca, Sant Cugat-Tibidabo, Santigosa i Gironella-Casserres.
Novament primer classificat el 1971 a La Mata i Gironella-Casserres, el 1973 va guanyar el ‘Premio Motociclista de Ponferrada’. El 1977 amb una màquina concebuda per ell, la Protec (Prototip Eduard Carol) va fer primer a El Suro, Santa María de Villalba, Gironella-Casserres i es va endur el ‘Trofeo Cuna de la Naranja’. També es classificava primer de la general, el 1979, a Montserrat i a Les Ventoses.
Carol quasi al final de la seva carrera també va sentir atracció per les proves de velocitat en circuit, però abans, com no podia ser d’una altra manera, ja havia participat en curses de resistència diverses vegades al circuit de Montjuïc, on per cert a les 24 hores de 1973, formant equip amb Miquel Perejoan amb una Montesa 250cc 2 temps, es classificarien segons del Campionat d’Espanya de Resistència.
A l’edat de 44 anys va quedar Campió de Catalunya de Muntanya. Durant la seva dilatada carrera va competir al costat de figures com Ricardo Fargas, Carles Giró, Quique de Juan, Maurici Aschl, Federico Van der Hoeven, Min Grau, José Mª Palomo, Josep Maria Mallol, Alejandro Tejedo, Ton Marsinyac, Julio Collado, Jorge Luis Boquet, José Coronilla... una inacabable llista de grans al món de les dues rodes.
El juliol de 1974 en Lluís Josep Comeron, director de cinema mataroní, va rodar la pel·lícula «Larga noche de Julio», que tot i no tenir el glamour dels films de curses com Grand Prix, interpretada per Yves Montand (1966), i la encara més coneguda Le Mans, amb Steve McQueen (1971), va ser distingida amb el Premi Ciutat de Barcelona. A la seva filmografia també hi figura el documental «Firestone Hispania 67».
«Larga noche de Julio», està ambientada en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc. En faig una brevíssima sinopsi: Un pilot motociclista aprofita un dels seus relleus a les 24 hores per perpetrar un robatori i d’aquesta manera te la coartada perfecta.
Al món del cinema és de sobres coneguda la intervenció dels especialistes o dobles. Doncs bé, el bo de l’Eduard Carol a la cinta va fer de doble de l’actor Eusebio Poncela. Carol, com de costum anava equipat amb el seu mono i el seu inconfusible casc, però ai! resulta que la pel·lícula es va estrenar a un dels cinemes principals d’Arabia Saudí, i el públic, en veure l’estrella que lluïa el casc del protagonista, molt semblant a l’estrella de David, es van cabrejar de tal manera que per poc no incendien la sala. Aquell afer fins i tot va causar un incident diplomàtic que es va haver de resoldre tal com bonament es va poder.
El 20 de setembre de 2009, aprofitant que el Moto Club Manresa organitzava la Pujada a Sant Feliu de Codines –només per a motos– es va tenir la bona pensada de retre un homenatge al gran pilot Eduard Carol, malgrat que mai s’havia pogut imposar en aquesta prova.
Josep Cassart
Maig 2020
