Les primeres vegades que vaig veure a en Joan Pou va ser fa molts anys, potser cinquanta. A principis dels 70 anar a veure la pujada a Sant Bartomeu del Grau volia dir haver de fer cua per arribar a Can Violi, una masia al costat de la carretera de Gurb a Sant Bartomeu del Grau. En aquest punt, en Joan Pou i el seu equip tenien muntat el control de cobrament d’entrades per deixar-te accedir cap a les escoles i al camp de futbol, on hi havia el parc tancat de la pujada, o per pujar carretera amunt fins al revolt elegit.
Joan Pou va ser l’encarregat d’aquella missió en algunes edicions perquè era una feina necessària per a l’economia de l’Escuderia Osona. Però igual podia fer de control, de servei d’ordre, podia ordenar els cotxes abans de la sortida o col·locar bales de palla als revolts. Joan Pou era un soci lliurat i fidel al seu club de tota la vida i per a ell no hi havia una feina que fos menor ni menys important. Membre actiu de l’EO gairebé des de la seva fundació i fins fa uns anys, en Pou era un esser desprès i generós amb el seu club, una actitud que va encomanar a la seva xicota i després dóna, Maria Carme Puigblanqué, fins al punt de que es van convertir amb el temps en una de les parelles imprescindibles en el cos d’oficials de l’entitat.
Però en Joan Pou també va ser pilot. Va debutar en el Rallye Osona de 1971 amb un Seat 600 D, acompanyat de Benet Gibert, i es va fer molt conegut quan el 1974 i conjuntament amb en Carles Miró i en Ramon Gallifa van decorar els seus Seat 127 de color blanc amb el capó de color vermell, en honor a la ciutat de Vic. També va estar involucrat en l’equip de Pop Cross engegat per socis i simpatitzants de l’Escuderia Osona.
En la feina en que Joan Pou es va fer famós va ser fent d’oficial encarregat de donar les sortides de la pujada però també del Ral·li Osona i d’un fotimer de trams i de ral·lis en els que l’escuderia col·laborava, convertint-se en un cronometrador recta i que no en deixava passar ni una. Quan en Joan és va dedicar a fer de comissari o a dirigir les curses de l’EO (va ser el primer director del Ral·li Esprint de Sant Julià i director del Ral·li Osona entre 1998 i 2002), aquesta feina de les sortides la va passar a fer la Maria Carme, anys i anys, fins i tot en el Circuit d’Osona, una parella entregada a la branca organitzativa de l’esport del motor en la entitat local que tant estimaven.
La Maria Carme va morir el 2002 i en Joan ho ha fet el 2020, un casual joc de números que no pot amagar la desaparició de dos grans actius de l’Escuderia Osona i que haurien de ser recordats com cal. Ara ja tornen a estar junts, descanseu en pau. Des de JAS, tot el nostre suport a les seves filles, Núria i Mar, a la seva actual companya, Tatiana, i a la resta de la família.
Josep Autet
©JAS Info Service
3 de juliol de 2020
