Per Rosa Tantiñà. ‘La mort és una vella història, i no obstant això sempre resulta nova per a algú’, diu una frase d’Ivan Turgueniev.
M’arriba la trista notícia que ha mort Jaume Figuerola. Nombrar-lo és associar la seva figura a Renault i especialment a Elf si en l’aspecte professional em baso, ja que precisament la feina és el què va propiciar conèixer-nos.
En Jaume ha estat una persona excepcional: bona gent (de la millor), amable, sense un no per a ningú, esportista fins al límit, vital, de rialles generoses, de domini del català i el francès quasi per igual, culta; ha estat tot un senyor... penso i només trobo adjectius positius per parlar-ne. I és que per sobre de tot, el Jaume ha sigut un home positiu, de conviccions clares en tots els aspectes, també a nivell polític, i d’idees clares sobre la vida, que de jove ja el va castigar molt. Quantes històries sobre el seu passat ens havia explicat en els diferents viatges i trobades que vam fer junts. D’aquelles de negar ulls i posar pell de gallina.
Ara feia molt temps que no parlàvem ni ens vèiem. Coi de jubilacions que aparta la gent d’allò que fa tan bé i coi de pandèmia que ens ha desconnectat a molts! Però n’estic segura que aquell somriure sota els ulls nets i tan clars d’en Jaume, i aquells cabells de blanc pur, encara el caracteritzaven i li donaven el caliu humà d’un avi de pel·lícula. De fet, per a mi –jo era molt jove quan vam començar a treballar en projectes comuns dins el món del motor– el rol d’avi li venia com anell al dit, ja que omplia un forat d’una figura a la família que mai he conegut, i les seves vivències em fascinaven. Crec que aquest és un dels motius que va fer créixer amb tanta entesa la companyonia i el respecte entre tots dos, en una professió que moltes vegades les dones ens hem hagut de reivindicar com iguals de capaces... en tot. Ell això ho defensava com pocs.
I en Jaume se n’ha anat el mateix dia que, just fa vuit anys, va marxar la meva estimada iaia. Quina casualitat! Davant d’aquell cop, no vaig poder escriure res, vaig quedar buida de paraules i fins i tot de plor, un fet que desgraciadament avui en Jaume em permet reparar, i ara recordaré aquesta data com la de la desaparició de dues persones contemporànies, igual d’entranyables i que, cadascuna en la seva mesura i proximitat, em van cuidar i em van donar consells i lliçons en algun dels meus inicis, professionals o de vida. Només per això, la gratitud és doblement infinita.
D’anècdotes, amb el gran Figuerola, en tinc a l’alçada d’un campanar, ja que vam coincidir en una època summament activa a Renault Catalunya i a Elf: presentacions de curses, rodes de premsa, proves de vehicles, presència a ral.lis, xerrades al pis box del Circuit, gimcanes per fer imatge de marca, entregues de premis, promoció de joves pilots... incomptables moments i, ell, tan incombustible com l’R5 amb el que es desplaçava. Però per no allargar-me, tanco aquest breu homenatge amb una xifra: 97.
Aquests són els anys que ha viscut en Jaume i alhora és un any inesborrable per tot el què em va donar. Va ser molt important, també a nivell professional amb un viatge inoblidable al mític circuit francès de Le Mans, que vaig visitar per primera vegada. Sabeu amb qui? Sí, amb el Jaume Figuerola, ell com a representant d’Elf amb el seu cap, Josep Farré, i jo en representació de JAS fent d’enllaç amb un grup espectacular de periodistes tòtems del motor, que ens van acompanyar a conèixer un centre de formació de pilots i mecànics únic al món amb seu a unes instal·lacions contigües a la famosa pista, l’acadèmia ‘La Filière Elf’, amb Henri-Jacques William Pescarolo fent-nos d’amfitrió i tot un equipàs al nostre servei. Gran experiència. Somric quan hi penso.
No es tracta d'oblidar sinó de recordar sense que et faci mal. I això és el que penso fer amb tu, Jaume. Descansa en pau.
Rosa Tantiñà
JAS Info Service
6 de març de 2021
