Per Josep Casanovas.
Per edat (a pocs dies de fer 80 anys), correspon a Agustí Boix encapçalar les declaracions de persones cabdals en aquests 50 anys de l’Escuderia Costa Brava: “La idea ferma de crear una escuderia va sorgir en el decurs d’un dinar en un restaurant de Palamós, la pizzeria Sant Lluís. Hi érem en ‘Manolo’ Ferrari, en Salvador Servià i jo. Era a finals d’estiu del 1971 i pocs dies després es disputaven les 3 Hores de Turismes al circuit de Montjuïc. Els nostres resultats en aquella cursa ho van accelerar tot i a finals del mateix any ja estava constituïda l’Escuderia Costa Brava, que va créixer de pressa i amb solvència. Un dels episodis que em va marcar va ser defensar Ferrari en un moment convuls. La situació que en va derivar no em va agradar i durant un període de temps em vaig desvincular de l’escuderia, a la que vaig tornar. Ara, mirant enrere, diria que la Costa Brava va ser l’escuderia per excel·lència, no només a Girona sinó també més enllà. I que compleixi aquests 50 anys vol dir que hi ha hagut persones que l’han mantingut i han estat l’ànima, i se’ls ho ha d’agrair”.
Els germans Servià també ocupen un lloc destacat en la història de l’ECB. Salvador Servià, recorda que: “Va aflorar en un moment i va agafar una força brutal. En poc temps i amb aquells 1430-1600 preparats Juncosa va adquirir una imatge molt forta, amb resultats molt potents. En ’Manolo’ Ferrari tenia rere seu l’Eduard Rodríguez Enrich, que treballava entre bastidors i va ser un impulsor de l’escuderia, dels cotxes... Quan l’any 1972 vam fer aquella primera sortida al Rallye de Monte-Carlo, qui hi havia rere tot el muntatge? Doncs sí, l’Eduard. Ell i en Jaime Puig van ser dues persones determinants i és just reconèixer-ho”.
Per la seva banda, Josep Maria Servià no amaga el que sent per l’ECB: “Vaig néixer i créixer dins aquesta escuderia. Els seus fundadors van ser els meus mestres i a més de conduir em van ensenyar l’autèntic esperit esportiu que m’ha portat a gaudir de les curses i de la relació amb els contrincants. Tot i haver corregut amb equips importants sense el logotip de l’ECB, sempre l’he portat dins el meu cor i sense oblidar aquells inicis i el que hi vaig aprendre. Quan veig els resultats dels joves de l’escuderia em sento orgullós de la feina feta durant aquests 50 anys”.
Presents des del primer moment en l’Escuderia Costa Brava, Josep Culubret i Rafael Pinedo recorden aquells inicis. Culubret esmenta la “rivalitat que hi havia entre les escuderies, si bé era una rivalitat relativa”. “El fet era ajudar-nos entre companys que practicàvem el mateix esport, intentar estalviar diners gràcies als descomptes en les inscripcions i poder comptar amb una bona assistència”, argumenta Culubret, que valora aquests 50 anys d’existència de la ECB com “un miracle”. “La meva vinculació va ser curta i va acabar quan vaig deixar de córrer, l’any 1980, potser perquè tot seguit em va sortir la possibilitat de fer d’ouvreur, juntament amb en Jaume ‘Met’ Vizern, de Salvador Servià i després de Carlos Sainz. Però hi ha qui mereix tots els honors per com s’hi ha involucrat”.
I qui millor representa aquest compromís és en Rafael Pinedo, copilot infatigable, secretari de l’ECB gairebé durant aquest mig segle. “Recordo que encara no tenia ni edat per posseir el permís de conduir i ja anava a les reunions que es feien a casa d’en Ferrari, que ben aviat em va nomenar secretari. Des del primer moment vaig veure en aquesta escuderia un projecte de futur, perquè hi havia molta trempera. Era una escuderia capdavantera en una època especial, amb aquells Seat 1430-1600 Juncosa d’en ‘Teri’, Servià i Tarrés. Les curses eren tan nombroses com competides, i amb molta companyonia. Mirant enrere me n’adono que allò ja no tornarà mai més”, explica Pinedo, que des de la seva responsabilitat de secretari de l’entitat afirma no recordar haver viscut moments compromesos en la vessant econòmica: “Com que no hem necessitat grans pressupostos no recordo haver passat per moments difícils. Això sí, sempre hem vetllat per la continuïtat i per no quedar aturats”.
Un dels artífexs de la imatge tant potent a la que s’han referit Salvador Servià i Rafael Pinedo va ser Joan Tarrés, que assegura que: “Ens ho passàvem molt bé. Érem un grup d’amics en una gran època, i anàvem a gaudir. És fantàstic que l’Escuderia Costa Brava arribi als 50 anys i que hi hagi hagut gent que hagi fet possible aquesta continuïtat”.
L’actual president de l’ECB, Joaquim Alsina, hi està vinculat des de l’any 1977 i ocupa el càrrec des del 2009. “Sabent la història d’aquesta escuderia és un orgull ser-ne el president. L’objectiu és la continuïtat i, quan sigui el moment, poder passar el testimoni a persones més joves. El desig és que l’Escuderia Costa Brava hi sigui 50 anys més, tenim gent jove i els veig amb ganes de continuïtat”.
