Entrevista: Parlant amb l’Ignasi Roger 

Per Joaquim Alsina.

Ignasi Roger Canals comença a córrer amb moto a meitat dels anys 70 amb una Yamaha 350. Corria velocitat en circuits urbans i també ho va fer al Jarama, coincidint en aquella època amb gent destacada com Víctor Palomo. Més tard, amb una Norton Comando 850 i fent equip amb Andreu Nubiola va participar a dos ral·lis Costa Brava, acabant en tercera posició l’any 1976.

Poc temps després decideix donar pas als cotxes i el 1978 compra un Volkswagen Golf GTI 1.6 Mk1 de grup 1. El cotxe, amb matricula B 6286 CP, es inconfusible ja que és de color blanc amb els dos laterals retolats amb la enorme paraula “Golf”, decoració que portaria el 1978 i el 1979. A més de l’inici amb Andreu Nubiola, en Roger porta aquells anys com a copilot al seu germà Josep Maria i eventualment a Jordi Vilaseca i als gironins Joaquim Alsina i Narcís Dalmàs, la qual cosa el fa participar a les curses sota els colors de la Escuderia Costa Brava.

En aquests anys va fer equip amb en “Pulgui” Canela, que també va córrer molt de temps amb un Golf idèntic al seu i amb el suport del concessionari Motor Repris. Al llarg de gairebé tres temporades Roger participa en un munt de ral·lis però també ho va fer en autocros, obtenint molt bons resultats en les dues especialitats. En autocros va ser Campió de Catalunya de Turismes el 1979.

A l’octubre del 1980 decideix comprar al concessionari Autopráctico de Barcelona el Ford Escort 2000 RS que havia dut la Nuria Viñas, cotxe que amb Joaquim Alsina de copilot estrena a Marbella en el Rally RACE puntuable pel Campionat d’Europa. Acaba 11è i tercer de grup 1. Amb aquest Escort correria aquell mateix any el Rallye Catalunya i també les dues següents temporades, anys 1981 i 1982, combinant els campionats de Catalunya i d’Espanya de Ral·lis.

En el primer d’aquests dos anys amb l’Escort 2000 RS manté una dura lluita amb Carles Santacreu, que portava un Opel Ascona 2000 SR, i fa subcampió de Catalunya de ral·lis per darrera del pilot andorrà. Després d’una temporada intensa aconsegueix diversos podis, entre ells la victòria al ral·li Girona. El seu copilot tot l’any va ser Sígfrid Correal.

Pel que fa a 1982 la seva actuació encara seria millor ja que es proclamaria Campió de Catalunya per davant de l’Octavio Candela, que conduïa un Porsche Turbo. A mitjans d’aquest any 1982, quan amb l’Escort estava portant a terme una gran actuació arreu, lloga al preparador francès Favolini, a través de Promoservice, un Porsche 911 SC de grup 3 però inscrit en la nova reglamentació de grup B. L’estrena de l’equip Ignasi Roger-Joaquim Alsina –el seu copilot de tota aquella temporada– amb aquest Porsche 911 va tenir lloc a Bilbao, en el Rallye CS puntuable pel Campionat d’Europa de Ral·lis, cursa en la que acaben cinquens absoluts, guanyen el Grup B i fan un primer temps escratx a l’últim tram de la prova. Una gran estrena que prosseguiria un mes després al acabar segons en el Rally San Agustín d’Avilés.

La temporada 1982 a Catalunya, combinant els dos cotxes, seria excel·lent, amb cinc podis, tres d’ells victòries i un títol més que merescut. Però amb el campionat recent conquerit, a finals d’aquesta mateixa temporada marxa a viure a l’Equador, desapareix sobtadament dels ral·lis catalans i durant uns quants anys participarà a proves de ral·li i de circuit d’aquell país sud-americà.

Joaquim Alsina (ECB): Ignasi, explica’ns com van ser els teus inicis en el cotxes...
Ignasi Roger (IR): “Jo vaig començar amb el meu cunyat, Andreu Nubiola, de copilot, tot i que amb el que vaig córrer més va ser amb el meu germà Josep Maria. Amb ell vam passar moments excitants al Montseny-Guilleries de 1979, a Viladrau. Resulta que per començar es feien dues passades al tram de terra de Caldes de Malavella i ho vam fer molt bé, tant que al final de la 1a etapa anàvem dels primers. A la segona etapa, excepte uns pocs pilots la majoria va sortir de Viladrau darrera nostre i ens van anar passant, una cosa lògica ja que nosaltres portàvem un grup 1 de 1.600cc. El meu germà i jo estàvem molt espantats perquè era molt al·lucinant que en els trams llargs ens passessin aquells cotxassos tal com ho feien. El cas es que en aquell ral·li vaig poder comprovar que amb unes bones notes i un bon copilot podies córrer molt. A més del meu germà vaig tenir també de copilot en Narcís “Sisu” Dalmàs i aquest ja em va començar a ensenyar una mica més el què és la feina del copilot”.

ECB: Què recordes de l’any 1981?
IR: “Va ser un any molt competitiu pel fet que jo començava a dedicar-me als ral·lis i vaig haver de participar a totes les curses perquè sinó quedava fora de la lluita pel títol. Era molt complicat, a nivell de logística, de moviments, de conèixer els terrenys, no tenia gaire idea de quines cronometrades eren, les tenia que aprendre i després buscar el copilot ideal, que és el més complicat. De copilot vaig anar el 1981 amb en Sigfrid Correal. En aquells anys recordo que un dels grans rivals era en José Luis Sallent, que era molt bo amb l’Opel Kadett, anava fet una fletxa, també van ser uns grans rivals els germans Santacreu, amb l’Opel Ascona”.

ECB: A finals d’any decideixes canviar de copilot i vas amb en Joaquim Alsina; comences la temporada en el Costa Brava, què en recordes de 1982?
IR: “Ho vam passar molt bé Joaquim! Vàrem córrer molt! I a la meitat de la temporada vaig tenir un Porsche 911 d’en Favolini. Llavors corríem alternant l’Escort i el Porsche. Les coses ens van sortir molt bé en la major part de curses. Aquell any hi havia un altre Porsche 911, el de “Bilo” Oliveras i un noi amb Seat que tenia una escola de conducció, en Joan Arnella, que també era molt bo. Hi havia molta gent bona amb els Seat 124, anaven com avions!”.

ECB: Aquell any 1982 en què Roger-Alsina van proclamar-se camions de Catalunya van guanyar Empordà, Penedès i Berguedà i van fer segons a l’Osona, Girona i al San Agustín d’Avilés, a Astúries... Ignasi, després d’aquest any vares marxar a l’Equador, allà també vas córrer un temps, oi?
IR: “Vaig córrer els anys 83, 84 i 85 amb un Peugeot 505, un Talbot Samba i un Renault 5 Turbo. Allà a les carreres no hi havia copilot, el copilot era un mecànic o un amic íntim del pilot, feien “catxondeo”, bevien al mig del ral·li, agafaven unes botifarres i anaven a daltabaix del barranc, això el tercer dia i deies, que passa aquí? Llavors em vaig donar compte que no tenien ni idea de què podia fer un copilot... el primer que s’ha de fer es ensenyar a fer papers (notes), jo vaig fer que a l’Equador la gent corres amb notes. Els ral·lis eren molt diferents que els que hi havien aquí, eren 250 quilòmetres cronometrats, carretera tancada, que és el més complicat, i de vegades no estava tancada”.

“Jo, en ser estranger i amb una mica d’experiència, els hi agafava una hora i llavors no s’ho creien. Que jo li pogués treure al segon classificat una hora era quelcom increïble i tot era degut als papers i a fer les coses seriosament; no forçar gaire per no destrossar el cotxe, perquè eren ral·lis amb molta terra; havies de pujar a gairebé 4.000 metres d’alçada; a la zona dels volcans Cotopaxi i Chimborazo passaves pel costat de lava fosa i era molt perillós, les rodes es trencaven, havies de portar-ne quatre de recanvi; era un Safari... però un Safari, Safari!”.

“La “Vuelta a la República del Ecuador” no durava un dia, durava set dies, hi havia cotxes de tot tipus, Porsche, Toyota, Renault 5 Turbo, estaven tots els imaginables i eren cotxes de ral·li preparats. Al final hi havia un tal Reyes que va contractar un Volkswagen Golf a un equip alemany i a cada cursa venien tot l’equip de mecànics, era gent amb molts cales, el que corria allà tenia molts quartos, sinó no podien córrer. Aquest tal Ulises Reyes, amb el VW Golf GTI 2.0, va guanyar els anys 1988, 1989 i 1991”.

“Després hi havia la categoria de camionetes, les Datsun 1200, que anaven com a “tiros”, posaven un sac o dos sacs de ciment al darrera perquè no saltes... i a fons! Vaig veure algun accident encara que no molt greu, però el pitjor era passar pels poblets d’indis, els diumenges anaven alegres i travessaven el carrer amb conseqüències dramàtiques. Ara tot està més controlat. Va ser una experiència increïble!!”.

Entrevista: Joaquim Alsina
Text d’entrada: Josep Autet
@ JAS Info Service
13 de juliol de 2021