Per Maurici Palouzié.
El 13 de març de 2020 baixàvem les escales de l’Hotel Ultonia per a recollir la bossa del participant en el 68 Rally Costa Brava. En aquell moment, el Manel i jo ens vam assabentar que el Rally quedava suspès. No podíem ni imaginar el que vindria. L’endemà ens confinaven a casa durant tres mesos. Per assegurar que la prova es pogués disputar sense la pandèmia, o amb bona part de la població vacunada, es programava la 69a edició pel novembre de 2021. Una llarga espera.
En un ral·li amb 180 participants, de ben segur es podrien explicar 180 històries de cadascuna de les participacions; modestament, aquesta és la meva. Pocs dies abans del ral·li el meu pilot, en Manel P. Latre va rebre la noticia que hauria de fer un viatge per feina d’un mes de durada, de forma que el ral·li quedava dins d’aquest període. Més d’un any i mig esperant la data i finalment no podria participar. Va ser aleshores quan em va dir “fes-ho tu” en un gest d’enorme generositat i, després de rumiar-ho 5 segons, vaig acceptar. No era la primera vegada, ja al 1986 vaig poder participar al Critèrium Aigua de Viladrau amb el Simca 1000 Rallye II que ell tenia aleshores.
D’aquesta manera em podia asseure al seient de l’esquerra i pilotar per un dia o dos, com la Ventafocs va poder fer assistint al ball de gala. No es tractava de trobar cap príncep blau sinó de gaudir d’un bon ral·li i de trams mítics en un ambient de tardor inèdit pel Costa Brava. El BMW 2002 està en procés de millora i d’obtenció del passaport FIA però encara no està enllestit, així que vam canviar la inscripció inicial de Velocitat a Regularitat.
Per la 69a edició, el Rally Costa Brava havia crescut passant de 9 proves especials a 13 i de 132 km de crono a 176 km i dos dies de durada. Crec que una prova de Campionat d’Europa FIA es mereix aquests increments. El ral·li va estar perfectament organitzat i felicito a la gent de Rallyclassics i a tots els col·laboradors a peu de carretera. Deixo aquí un parell d’opinions per si ajuden a millorar-lo. Potser les dues hores d’aturada a Palamós siguin excessives, refreden i trenquen el ritme. I el tram del Circuit, amb públic potser tenia un interès, però sense ningú em sembla que seria perfectament prescindible, a no ser que utilitzés un traçat similar al del Rallysprint.
Em va acompanyar en aquesta aventura en Raúl Romero, de RSK Classics. Per ell era el segon ral·li de copilot i per mi el primer que feia de regularitat com a pilot. Per mesurar la regularitat ho fèiem amb el sistema “Rallymeter”. Des del seient de la dreta ja sabia el difícil que és fer una bona regularitat i ara ho he constatat des de l’altra banda, sobretot per una parella de novells. Deixeu-me que faci allò del “si no fos”, al final si no fos per la “palmada” del primer tram per un error tonto que no vam veure, hauríem acabat el 15 o 16 de regularitat, i això ens hagués satisfet molt.
En resum, el conte de fades va acabar bé, amb el cotxe sencer dalt del podi, no convertit en carbassa, i en Raúl i jo no vam perdre cap sabata sinó que ens vam endur un sac ple de moments i imatges per recordar. Moltes gràcies Manel P. Latre per la teva generositat.
