Per Josep Autet.
Amb gran dolor vam conèixer dissabte passat la defunció, als 77 anys d'edat, de Jaume Capdevila Gaspar, víctima d'un deteriorament gradual de les seves funcions vitals a conseqüència de la malaltia de l'Alzheimer. La cerimònia de comiat va tenir lloc ahir diumenge. No per saber-se que el seu estat era límit i que el descans etern ha d'entendre's gairebé com un alliberament per a una persona tan fatalment afectada, un no deixa de sentir un profund dolor per la seva pèrdua, com totes les persones que haurem viscut etapes de la nostra vida al costat de Jaume Capdevila.
Per a mi, la desaparició d’en Jaume és la d'una part del meu passat en els cotxes, algú amb el qual vaig compartir alguna de les meves etapes vitals i pel qual sentia una profunda estima. La gent que va estar ficada en aquells imprescindibles anys del Campionat Zanini-Racing coincidirà amb mi que possiblement les coses haguessin anat de molt diferent manera sense el suport de Jaume Capdevila i la seva Productora Tocinera Rango.
Cert i evident que els organitzadors dels ral·lis, altres patrocinadors i la gran quantitat de pilots van ser la raó de ser del Zanini-Racing, però és de justícia dir que sense el quartet Antonio Zanini, Jaume Capdevila, Imma Riera i un servidor, aquells tres anys de somni (1980-1982) possiblement haurien estat molt menys brillants. A les oficines de Rango, a Balenyà, es va treballar de forma intensa i constant perquè l'autèntica promoció de pilots novells de ral·lis es mantingués cursa a cursa, reunió a reunió, gairebé sempre a contra corrent per estar incrustats dins d'una estructura empresarial càrnia que res tenia que veure amb els cotxes. I tot això per voluntat i sacrifici personal de Capdevila.
En el mateix despatx de Rango on Imma Riera (una persona entranyable per a mi) efectuava la feina de segona executiva i d'autèntic àngel de la guarda de Jaume Capdevila, un servidor tenia instal·lada la seva oficina amb taula i seient, arxiu, telèfon, tèlex, màquina d'escriure elèctrica, sobres, franqueig gratuït i fotocopiadora a disposició. I tot el suport i complicitat de Jaume i Imma, és clar. I pagant Rango alguna factura que no s'arribava a poder liquidar amb recursos propis, que això també cal dir-ho.
Des de Rango van sortir milers i milers de documents i dossiers que encara avui dia circulen per aquests mons de déu, muntanyes de papers del campionat de promoció de ral·lis però també del propi Campionat d'Europa que va guanyar Zanini. La producció material de gairebé totes les documentacions, adhesius i dissenys d'aquells anys van sortir des d'aquestes oficines. I, a més, amb els productes Rango alimentant en bona part els viatges per Europa i repartint lots d'embotits i el que calgués en els lliuraments de premis del ZR. Rango era un tot, gairebé una subcentral del món Zanini i això ens va marcar a tots.
Jaume Capdevila Gaspar, fill d'un industrial de l'alimentació de gran personalitat i força emprenedora, Jaume Capdevila Tubau, va estar tota la seva vida professional dedicat al negoci de la xarcuteria, els embotits, les carns preparades i els productes carnis en general. Tot just després de ser creada Rango va néixer una gran empresa des d'on es va estructurar tot l'entramat empresarial, l'escorxador industrial Explasa, a Santa Eugènia de Berga, encara que a Jaume fill li va ser assignada la gestió de l'esmentada Productora Tocinera Rango.
Aficionat als cotxes, va arribar a participar en alguns ral·lis locals a finals dels anys 60 i també a trials, encara que les ocupacions professionals van frenar les seves intencions, que amb l'arribada de l'univers Zanini va recobrar una certa força en involucrar-se de la manera abans descrita. Fins i tot per consell de Zanini va arribar a formar part del projecte de Junta Directiva que va presentar Javier Brugué en les eleccions a la federació d'automobilisme de Catalunya-Balears, a l'octubre de 1981, però la candidatura no va sortir escollida.
Abans que Explasa passés a unes altres mans, Jaume Capdevila va cessar de la prefectura de Rango i va passar a treballar a embotits Salgot primer i d'allí va fer el salt a l'entorn de Revilla, instal·lant-se a Sòria. De tornada a Osona, Jaume va muntar la seva pròpia empresa, Capdevila MB, dedicada als embotits, salaons, patés i fins i tot pizzes de qualitat, productes que Jaume qualificava com a “delicatesen” i que amb el pas dels anys va derivar en l'actual Gastro Foods Ibérica, amb multitud de productes amb el marxamo de qualitat Capdevila. Les regnes professionals les va anar prenent a poc a poc i des de fa anys el seu fill David Capdevila Mestres, que en l'actualitat és l'administrador solidari d'aquesta última empresa conjuntament amb Herman Bauwens.
Què queda d'aquells meravellosos anys de Rango? Doncs molts records; una més que profunda amistat amb Imma Riera; alguns adhesius promocionals de “Rango, para picar a gusto”; fotografies de tota aquella activitat; l'alegria combinada amb records que sorgeixen en trobar-nos casualment les persones que vam edificar aquell Campionat Zanini-Racing d'èxit; la relació estreta amb Aman Barfull, que també va néixer aquells anys en què vam fer una mica de tot; i el convenciment que en Jaume és algú que mereix ser recordat per ser molt bona persona i entregat sense peròs al que ell creia que valia la pena, a vegades fins i tot en detriment personal seu.
Escric per aquesta vegada un obituari en primera persona, vull que l'homenatge sigui amb nom i cognoms, perquè sempre recordaré a Jaume Capdevila, un gran aficionat a la bicicleta però amb enllaç directe amb l'automobilisme. El meu més sentit condol a la seva esposa Mariona Mestres i als seus dos fills, David i Marta, així com a la resta de la família. Jaume Capdevila Gaspar va néixer el 17 de novembre de 1944 i va morir l'1 d'octubre de 2022.
Descansa en pau, Jaume, tot el que vam fer aquells anys va valer molt la pena. Res de tot allò, que molt poca gent sap del tot, s’hauria pogut fer sense la teva voluntat.
Josep Autet Soler
© JAS Info Service
2 d’octubre de 2022
