Per Vicenç Llenas Pinsach.
Des de molt petit m'agradava jugar amb cotxes, feia els meus circuits amb sorra al pati de casa o en el saló. Soc nascut a Pals, un poble racing per excel·lència. Recordo com si fos ara un dissabte a la tarda, quan el meu germà gran em va dir si volia acompanyar-lo a veure una pujada en costa. Li vaig dir, “això, què és?”. Jo devia tenir uns 9 o 10 anys i a continuació em va dir: “és una cursa de cotxes…”. I jo, com no, vaig dir-li: “val!”. Es tractava de la pujada als Àngels, prova mítica de la nostra comarca, puntuable per al Campionat d'Espanya de Muntanya i en la qual hi participaven els millors pilots de l'època. Jo no sabia un borrall de res, però estava impacient per veure de què anava allò.
Recordo que ens vam situar cap al final, prop de la meta, ben col·locats damunt d'un marge, ja que com era el petit de la casa, la meva cunyada (epd) volia assegurar-se que no passés res. La veritat és que l'ambient era brutal, recordo molt públic. Va arribar la màniga d'entrenaments i va passar el dorsal número 1, un 127 de color blau, pujava a tot el que donava, sense control, i va bolcar davant nostre. Jo, en comptes d'espantar-me, vaig al·lucinar, el pilot era en Pere Pujadas, de Palafrugell, que resulta ser que és parent llunyà nostre.
Veure aquelles barquetes, els Simca 1000, Seat 124, etc. em va deixar corprès i encara avui dia, quan passo per allí, ho recordo. Joan Fernández, Xavi Riera… per dir alguns dels molts que corrien i que avui dia –a part dels que ja no hi són, com Fernández– són amics meus. Allò em va captivar tant que ho seguia tot, qualsevol cosa de motor que veiés per la tele o en revistes.
Va ser en 1983 quan per primera vegada vaig presenciar el meu primer Costa Brava, el meu primer ral·li. Recordo que amb el meu germà vam ser al Montnegre, per primera vegada vaig veure una assistència i era la de l'equip Rothmans, amb el Porsche 911 de Beny Fernández, també hi havia l'equip Renault, etc. Després vam ser a un altre tram, cal recordar que gairebé tots els trams eren de nit i me’n recordo perfectament del fred que feia. Quan vaig veure passar els cotxes amb les llums, el soroll i la quantitat de públic em vaig dir: “això m'agrada…”.
A partir d'allí, sempre que podia anava amb el meu germà a tots els ral·lis, pujades, autocros, etc. A Pals tinc un gran record de l'eslàlom que se celebrava pujant al centre del poble, puntuable per al provincial; el control de pas que es va celebrar durant molts anys del Rallye Monte-Carlo, sobretot esperant a Salvador Servià-Jordi Sabater, amb els Opel Ascona o el Lancia 037… era tal la quantitat de públic que venia que era com una festa anual.
També recordo amb gran afecte una prova del Campionat d'Espanya de Terra de 1986. Gran duel de Servià, Sainz… recordo que un dels trams no estava molt lluny de casa i en Zanini, amb l'amic Autet i el Suzuki Proto, van trencar davant de nosaltres i jo, tot nerviós, vaig dir que calia apartar-lo i l’Autet, molt amablement, ens va donar les gràcies per l'ajuda.
També vaig ser un dels afortunats a presenciar les ultimes 24 hores de Montjuïc de motos, les de 1986, que si no recordo malament es feien coincidir amb dues passades del Rallye Catalunya del Campionat d'Europa. Per a mi allò va ser un somni. Haig de dir que de 1979 a 1988 sempre vaig fer de “cunetero” amb el meu germà, que és en part el gran culpable de tota la meva afició. També vull agrair als meus mestres: Josep Maria Servià, que el veia des de petit derrapar amb el Seat 124 “conducció posterior” i el vaig seguir en totes les proves que vaig poder.
També Jaume Parals, que em va ensenyar a traçar i va ser campió provincial de eslàloms, crec que en 1981. Després es va passar als ral·lis de terra fins a 1988, primer amb un Seat 124-1800 exJoan Tarrés i després amb el Seat 124 proto exJosep Maria Servià. Anys més tard, amb en Jaume ja retirat de la competició, vam compartir vehicle, un Golf GTI en un campionat de eslàlom en 2004, amb el qual vam donar alguna sorpresa a més d'un pilot molt fi i ràpid.
Què dir del gran dels Servià? En Salvador, la primera vegada que recordo haver-lo vist a Pals, amb el Fiat 131 Abarth, jo sortia del col·legi. També participava en els eslàloms socials de la festa major, el recordo un any amb un Ford Granada. Era un dels meus ídols i ho continua sent a dia d’avui. D’en Josep Maria dir que amb el temps hem estat veïns i és tot un ídol, som grans amics i em dona consells en l'organització de raids, col·laborant quan el temps li ho permet en tasques de vehicle d'organització, donant xerrades, fins i tot participant en alguna de les proves que organitzem i, com no, també la seva dona Fina Román, gran consellera i professional.
Des de 1989 a 1992, any que em vaig decidir per córrer, seguia totes les proves possibles, del que fora. Recordo que en 1989 estava realitzant el servei Militar a Cartagena i vaig demanar permís de dos dies només per a poder veure el Rally Costa Brava, la meva afició podia més que tot. Era la prova de casa. Grans records del català de ral·lis amb Jordi Ventura, Pepe Alsina, etc. Una de les proves més bèsties que recordo és el Rallycros de Sils de 1987/1988, amb els Grup B, allò era brutal, sentir el soroll dels motors, una cosa mai més vista. També, però ja en actiu com a pilot aficionat, vaig seguir diversos ral·lis del Campionat d'Espanya de Terra, tres Monte-Carlo, un Cévennes, fins i tot una prova del mundial de karting a Valence, França, especialitat a la qual vaig estar molt unit des de 1986 a 2004.
En el món del karting vaig començar a col·laborar de la mà d'Esteve Vilella, pilot local que havia estat Campió de Catalunya i d'Espanya de l'especialitat. Posant bales de palla en la cursa urbana que se celebrava a Pals m’hi passava hores, ajudant a repartir cartells pel poble, muntant i desmuntant el circuit, etc. Recordo un any que vaig fer de safety car amb el Dyane 6 del meu pare, ja, ja, ja! Eren uns altres temps. Amb l’Esteve vaig estar diverses temporades, em desplaçava amb ell a totes les curses de karts en les quals participava, la majoria urbanes. A poc a poc em vaig anar introduint, cada vegada més, a aquest món coneixent a gent, a través de revistes, etc.
Fins aquí la primera part dels meus quatre capítols, el pròxim serà com vaig debutar el 1992 com a pilot.
© Vicenç LLenas Pinsach
15.1.2024
JAS Info Service
