Competició viscuda: La Trona sempre és una cursa especial 

Per Gemma Moreno.

Tenia moltes ganes de fer aquesta edició de la Pujada a la Trona. L’any passat estava inscrita però em va coincidir amb un casament i finalment no hi vaig poder participar. Aquest any sí i el que volia era córrer amb el Volkswagen Golf TDI amb el que tenia previst participar-hi l’any passat, però el meu company Joan Bellmunt se l’ha quedat i no era possible fer-lo córrer, per això vaig llogar el Peugeot 208 de Jimy Motorsport, un cotxe del Volant millorat a nivell de centraleta i caixa de canvis i amb auto blocant.

Jo no l’havia provat mai i tampoc havia portat mai un cotxe amb auto blocant. Si tinc que dir si hi anava còmode, doncs que voleu que us digui, no hi anava còmode del tot, la veritat, principalment per la falta de pràctica al volant d’un cotxe amb unes reaccions clarament de carreres. El vaig provar el dia abans fins a Orís i ja d’entrada la sensació que vaig tenir és que era més de competició que el Golf, un cotxe que era molt noble i més fàcil de conduir que no pas el 208.

Per això, a la primera pujada de cursa vaig entrar una mica passada en un revolt i vaig fer un recte, però amb la sort que no vaig tocar gairebé enlloc. Amb el cotxe penjat a la cuneta, en sortir del 208 vaig comprovar que per sort no havia acabat de tocar al marge que hi havia a l’esquerra de la carretera, la qual cosa va fer que no es trenqués res de mecànica, només el para cops i una mica la part inferior del cotxe. Quan van venir a treure’m els de l’organització només van haver d’estirar-me per sortir del clot. Vaig engegar i tornar a la sortida pel meu compte per tal de poder fer la segona pujada, com així va ser.

No és pas de les vegades que n’he sortit més satisfeta de la meva actuació, no és pas que m’ho passes malament perquè en el fons vaig córrer i això és el més important, el que passa és que no em sortien els temps... parlant en plata li vaig dir a en Josep (Guitart), el meu ex, que ho havia fet com el cul! Però la opinió de la meva gent no és pas aquesta, tots em diuen que això són les curses. El que em va emprenyar es que no vaig baixar mai dels 5’, ni en els entrenaments ni en la única pujada de cursa que vaig fer, mentre que fa dos anys, amb el Golf, vaig marcar 4’50”. Això em va deixar una mica tocada, però sortida de carretera apart, el cotxe també té un pel menys de potència i tens que anar una mica més al límit per fer-ho bé, precisament el motiu pel qual vaig sortir-me.

El més important per a mi és que he fet novament La Trona i que tot i sortir-me no vaig trencar massa el cotxe i em vaig poder classificar. Que si em vaig divertir? Doncs si, a la primera pujada anava ràpida i dos revolts abans el cotxe ja em va fer un estrany però en aquella dreta vaig apurar la frenada i no el vaig poder controlar. Els de l’equip em diuen que és qüestió d’habituar-me a un cotxe més de carreres que el que havia portat fins ara, però jo tampoc tinc ni tindré la oportunitat de practicar massa!

Al final, els de V-Line van donar-me una copa de consolació, ja que el trofeu femení ja no es convoca. És un detall d’en Guillem (Pérez) que cada any em permet tenir un record de La Trona, una pujada que significa molt per a mi. Ara bé, jo hi tornaré a córrer i a fer-ho millor, ho tinc clar, la experiència ha estat bona i he aprés molt.

No vull deixar passar la oportunitat per recordar a l’amic Ramon Rosell, una persona molt estimada per tots i per a mi en particular, que a La Trona he trobat a faltar. Cada any, quan arribàvem a dalt i esperàvem el moment de tornar a baixar, xerràvem molt i sempre queia alguna foto. Em vénen al cap tots els moments i les anècdotes que ens explicàvem i tot això ho trobo a faltar. En Ramon sempre m’animava amb les seves històries i la seva saviesa de les curses. En tot cas, Ramon, has pujat amb mi a La Trona, vam fer “junts” la pujada i així seguirà sent mentre hi pugui participar. Descansa en pau Ramon.

© Gemma Moreno Matavera
Dedicat a la meva mare, Laura Matavera Roma
21 de maig de 2024
JAS Info Service

- - - - - - - - - - Versión en castellano - - - - - - - - - -

La Trona siempre es una carrera especial

Por Gemma Moreno.

Tenía muchas ganas de hacer esta edición de la Pujada a la Trona. El año pasado estaba inscrita pero me coincidió con una boda y finalmente no pude participar. Este año sí pero lo que quería era correr con el Volkswagen Golf TDI con el que tenía previsto participar el año pasado, pero mi compañero Joan Bellmunt lo ha comprado y en ese momento no era posible hacerlo correr, por eso alquilé el Peugeot 208 de Jimy Motorsport, un coche del Volant RACC mejorado a nivel de centralita y caja de cambios y con autoblocante.

Yo no lo había probado nunca y tampoco había llevado nunca un coche con autoblocante. Si tengo que decir si iba cómoda, pues que queréis que os diga, no iba cómoda del todo, la verdad, principalmente por la falta de práctica al volante de un coche con unas reacciones claramente de carreras. Lo probé el día antes hasta Orís y ya de entrada la sensación que tuve fue que era una máquina más de competición que el Golf, un coche que era muy noble y más fácil de conducir que el 208.

Por eso, en la primera subida de carrera entré un poco pasada en una curva e hice un recto, pero con la suerte de no tocar casi nada. Con el coche colgado en la cuneta, al salir del 208 comprobé que por suerte no había acabado de impactar contra el margen que había a la izquierda de la carretera, lo cual hizo que no se rompiera nada de mecánica, solo el paragolpes y un poco la parte inferior del coche. Cuando vinieron a sacarme los de la organización solo tuvieron que tirar del coche para salir del hoyo. Lo arranqué y volví a la salida por mi cuenta para poder hacer la segunda subida, como así fue.

No es de las veces que he salido más satisfecha de mi actuación, no es que me lo pasara mal porque en el fondo corrí y esto es lo más importante, lo que pasa es que no me salían los tiempos... hablando en plata le dije a Josep (Guitart), mi ex, ¡que lo había hecho como el culo! Pero la opinión de mi gente no es esta, todos me dicen que esto son las carreras. Lo que me molestó es que no bajé nunca de los 5’, ni en los entrenamientos ni en la única subida de carrera que pude hacer completa, mientras que hace dos años, con el Golf, marqué 4’50”. Esto me dejó un poco tocada, pero salida de carretera aparte, el coche también tiene un pelín menos de potencia y tienes que ir algo más al límite para hacerlo bien, precisamente el motivo por el cual me salí.

Lo más importante para mí es que he hecho de nuevo La Trona y que a pesar de salirme no rompí demasiado el coche y me pude clasificar. ¿Qué si me divertí? Pues si, en la primera subida iba rápida y dos curvas antes el coche ya me hizo un extraño pero en aquella derecha apuré la frenada y no lo pude controlar. Los del equipo me dicen que es cuestión de habituarme a un coche más de carreras que el que había llevado hasta ahora, ¡pero yo tampoco tengo la oportunidad de seguir practicando!

Al final, los de V-Line me dieron una copa de consolación, puesto que el trofeo de féminas ya no se convoca. Es un detalle de Guillem (Pérez) que cada año me permite tener un recuerdo de La Trona, una subida que significa mucho para mí. Ahora bien, volveré a correr y a hacerlo mejor, lo tengo claro, la experiencia ha sido buena y he aprendido mucho.

No quiero dejar pasar la oportunidad sin recordar al amigo Ramon Rosell, una persona muy querida por todos y para mí en particular, que en La Trona he echado de menos. Cada año, cuando llegábamos arriba y esperábamos el momento de volver a bajar, hablábamos mucho y siempre caía alguna foto. Me vienen a la mente todos los momentos y las anécdotas que nos contábamos y todo esto lo echo de menos. Ramon siempre me animaba con sus historias y su sabiduría de las carreras. En todo caso, Ramon, has subido conmigo a La Trona, hicimos “juntos” la subida y así seguirá siendo mientras pueda participar. Descansa en paz Ramon.

© Gemma Moreno Matavera
Dedicado a mi madre, Laura Matavera Roma
21 de mayo de 2024
JAS Info Service