Competició viscuda. Xavier Girbau: els meus pilots 



Per Xavier Girbau Grané.

Com ja vaig explicar en un altre relat, vaig començar a treballar en els tallers J. Soler de Barcelona d’aprenent de mecànic l’any 1972, perquè volia aprendre a treballar en el món del Motorsport. Era un lloc ideal per començar, doncs en aquests tallers vaig conèixer i treballar amb els autos de pilots com els Xiol, Ezpeleta, Torredemer, Pla, Cañellas, Rottier, Bohigas, Brugué, Jordà, Franquet, Van der Hoeven, “Jean Claude”, Fernando Gómez i molts altres.

Una vegada ben establert en la feina i estar ficat en totes las salses, vull dir anar d’assistència als ral·lis i formar part del naixement del Pole Position Motor Club per anar a fer de control i el que fes falta en els ral·lis i curses de motos, el segon pas va ser intentar participar en algun ral·li de copilot. No recordo massa bé qui fou el que em va ensenyar les tasques bàsiques que feia un copilot, suposo que en vaig aprendre parlant molt amb pilots i amb alguns copis que tenien tracte amb al taller i, per suposat, amb els organitzadors. Al final, després de treure’m la llicència amb 17 anys i només d’esportista acompanyant/navegant, fent-li “trampes” al meu pare ja que tenia que signar la autorització, donat que era menor de edat, vaig fer el meu debut l’any 1975 en el Rallye Girona amb el Rafael Ramírez de Verger, amb un Seat 124 de grup 2 amb un motor de 1.300cc.

Era la primera opció que em va sortir i vaig pensar: endavant! El resum d’aquella primera cursa es va traduir en sortida de carretera a un barranc de Cladells, però vaig acabar content d’estrenar-me i veure que aquell era un món que em fascinava. Vaig adonar-me que el copilot no era un convidat de pedra sinó que era un pilar fonamental per tenir bons resultats. Si ets bo gairebé tot gira al teu voltant i no parlem de la part psicològica que pot influir en que el teu pilot sigui millor. També vull destacar que gràcies a la relació que tenia amb el meu company en el taller J. Soler, en Juanito Ortiz, ell també es va animar a fer de copilot. Grans records amb ell!

Al mateix any i gràcies a la família Brugué i al Josep Maria Jordà, de l’Escuderia Catalunya, per fi vaig trobar seient en el Seat FU 1800 de grup 1 d’en Jordà, per tal de poder fer part del Campionat de Catalunya de Ral·lis de 1975. Vam fer molt bons resultats i, per sobre de tot, vaig poder aprendre la professionalitat que s’ha de tenir en la preparació de las curses i la recerca de patrocinadors, tot per part del meu mestre: en Josep Maria Jordà. En aquells temps, les notes dels trams eren amb marxes però a partir de que es va instal·lar el grup curt homologat en el FU 1800 vam decidir canviar-les a números i així ens servirien per a qualsevol cotxe.

El més normal era aprofitar dos caps de setmana abans de la cursa per anar a entrenar de dia i, sobretot, de nit. Igualment vaig poder fer tres ral·lis l’any 1976 amb en Francesc Junoy i un Seat 1430-1800: Girona, Hivern i excursió al Rioja, amb un molt bon resultat però sense diners per un hotel. Recordo que al final del ral·li vam anar a un parc de Logronyo a dormir una mica, tot esperant el lliurament de premis. La sortida del ral·li es feia a la plaça de braus de Logronyo, que és el lloc més adient per a una sortida de ral·li que no pas per matar toros…

La darrera cursa amb en Francesc va ser el Rallye d’Hivern. No m’estranya ja que em va deixar el cotxe dos dies abans de la cursa perquè estigués tot a punt i el provés jo mateix. El lloc de prova era Santa Creu d’Olorda. Bé… virolla i cop en la part del darrera i ja em veus el dissabte al matí corrents i de pressa per tal que un xapista de prop de casa el deixés en gairebé perfecte estat de revista i, a la tarda, poder-lo verificar al Restaurant Montserrat Express. En qualsevol cas, la relació entre nosaltres dos i a la en aquell moment la seva parella, Roser Papasseit, era i és excel·lent.

La propera temporada, 1977, la faria de nou amb en Josep Maria Jordà amb un preciós Simca Rallye, màxim de grup 2 fet per Juncosa per tal de córrer el Campionat de Catalunya i diverses proves del Desafío Simca, com els Fallas, 500 km. d’Alacant, Luis de Baviera, etc. Una vegada sortit de la factoria Juncosa, com que el Jordà marxava una setmana fora per feina, vaig tenir el privilegi durant una setmana de poder fer el rodatge (abans, això es feia) pels trams del proper ral·li que havíem de fer, que era l’enyorat Rallye Anoia. Ben pensat, aquell Simca 1000 era un “pepino” de grup 2, amb 130 CV, autoblocant, relació tancada i un comportament adient al meu estil de conduir. Vàrem fer dues temporades amb ell i amb bons resultats, això en les curses on no es trencava. El seu final va ser en el tram Navas del Marqués, del Luis de Baviera de Madrid, quan es va trencar un suport de ròtula i ens vam estampar contra una roca i vam sortir volant, quedant bolcats al mig de la carretera.

De moment vaig fer curses esporàdiques amb el FU 1800 Réplica del Salvador Bohigas, per tal d’anar matant el cuc. També una cursa esporàdica en el RACE de Marbella de 1980 amb l’estimat Màrius Llongueras, aquí si amb hotel de luxe inclòs, gràcies Marius i també al RACE! Llàstima que vam trencar un suport de motor del Simca 1200-S del Desafío. Qui m’anava a dir que uns set anys després faríem els dos una cursa junts a Ypres i amb ell de copilot. Cap de les dues curses las vam acabar, però van ser inoblidables.

Més endavant vaig començar a plantejar-me fer alguna cursa per “divertimento” en el nou Campionat de Promoció Zanini Racing. Va ser l’any 1980 amb el Seat 850 Especial de tercera mà. D’expectatives en tenia poques ja que la soltesa i domini de l’auto les tenia clares, però una cosa era anar “de cantu” una estona i l’altre aguantar la concentració al llarg de tot un tram, saber frenar molt tard i aprofitar el moviment del cotxe per encarar els revolts el més de pressa possible. Repeteixo, era sortir a passar-s’ho bé. Però carai, els temps sortien i em va entrar el cuc de fer de pilot.

Els anys 1980/1981, quan m’estava plantejant fer el FAE, inclòs dins el Volant RACC, vam començar a preparar i després presentar amb en Josep maria Jordà l’equip Opel Sony Ibertracción, amb un Ascona 2000i fet a Conrero a grup 1, per tal de fer el Campionat de Catalunya i també el d’Espanya. Al final em van poder més les ganes de córrer de pilot i vaig deixar el seient de l’Opel després d’haver fet alguna prova, seient que passaria a ocupar l’enyorat Javier Brugué Buscarons (fill). En un proper relat ho explicaré més extensament.

L’any 1981 vaig fer de copilot del Dani Roses puntualment en el Rally Costa Brava, dins el Ford Fiesta 1.300 de grup 1. Estàvem entre els quinze primers en un ral·li amb molta neu. El Dani era un pilot molt ràpid sobre qualsevol superfície, però el cotxe va dir prou i no vam poder acabar, tot i que no recordo el què va passar.

Tot això que explico va ser en curses puntuals, mentre jo feia de pilot en el Trofeu FAE (vaig fer sots campió) del Volant RACC i també en alguna prova de fora de Catalunya del campionat Seat Panda. Igualment, en 1982 vaig fer un Catalunya amb el Xavier Manjarín, amb un Seat 124/1800 de grup 2; tampoc vam poder acabar en un ral·li amb molta pluja i molts abandonaments. Aquest 1982 també vaig córrer de copilot amb el rapidíssim Jaume Rubiràs, dins de l’estructura Arnalot de la Xarxa de Concessionaris Renault de Barcelona. Portàvem un Renault 5 Alpine, màxim de grup 2, i vam fer tres ral·lis: Girona, Berguedà (3r escratx) i Granollers. Sempre estàvem al capdamunt de la classificació menys en el Granollers: quan estàvem barallant-nos amb en Hansi Bäbler, a casa seva, vàrem tenir un fortíssim accident en el tram de La Roca (del Vallès) que va ser l’adéu d’en Rubiràs a les curses ja que va patir greus lesions en un braç.

L’any 1983 vaig seguir corrent de pilot en el Volant RACC, amb el Seat Marbella, però em va sortir la oportunitat de fer diverses curses amb el gran Joan Arnella, tant amb el Ford Escort 2000 RS com amb el Seat 124/2000 (3r en el 2000 Viratges). Nois, allò era tenir molta tècnica i un extraordinari “savoir faire” dins el cotxe. I, és clar, també per aprendre’n més fent de copilot. El Joan és un dels grans del motorsport d’aquest país.

L’any 1984, ja totalment dedicat al Volant RACC com a pilot, vaig tenir l’honor de guanyar-lo al volant d’un Talbot Samba Rallye. L’any 1985, amb un “programa inacabat” com a pilot del RACC, vaig tenir un canvi professional i em vaig quedar sense recursos per córrer. En un altre relat ho explicaré.

El 1986, després de fer amistat amb en Martí Ballestar quan corríem el Volant RACC, amb un Renault 11 Turbo de grup A de veritat –fet a Tecnomotor i a Jordà de Manlleu– vam córrer uns quants ral·lis amb molt bons resultats. De la mateixa manera vaig fer el Rallye Catalunya amb en Salvador Bohigas, amb un Fiat Uno Turbo de grup N fet a Nocentini, a Genova, cotxe que per cert vaig anar a buscar-lo amb el Salvador i em va impressionar el taller d’en Mauro Nocentini, ple de Lancias i Fiats de la Jolly Club.

Teníem previst participar en el Rallye Monte-Carlo de 1987, amb la inscripció ja feta i el programa de l’equip presentat en la discoteca Chic. Llàstima que a darrera hora el patrocinador principal (el caixers de La Caixa) es va retirar sobtadament. Era el meu somni fer el Monte-Carlo, però no vam poder fer res… Amb la total amistat que teníem en Jordi Sánchez i un servidor no em podia negar a acompanyar-lo de copilot en algunes proves del Volant RACC de 1986 amb el seu Autobianchi A112 Abarth. Ens ho passàvem molt bé i d’aquesta manera jo matava al cuc. Per cert, en els ral·lis de terra, apart de la feina de copilot, també l’ajudava a millorar el comportament del cotxe. Com ell deia, jo era el tercer braç! Pel que fa al vehicle, marxava molt de morro i jo li anava modificant la trajectòria amb el fre de mà. No hi ha com ser amics...

Resumin: Josep Maria Jordà, per mi, el meu mestre, tant de conduir com de planificar i buscar sponsors. El més complet, Joan Arnella. En Jaume Rubiràs i en Dani Roses els més explosius i sense continuïtat... llàstima. De tots, des del primer fins a l’últim, estic orgullós d’haver estat amb ells i d’haver pogut aprendre gaire bé tot el que ara puc saber.

Relació cronològica de pilots
Rafael Ramírez de Verger
Josep Maria Jordà Poyatos
Màrius Llongueras i Pié
Francesc Junoy
Salvador Bohigas Jahoner
Francesc Xavier Manjarín
Joan Arnella París
Jaume Rubiràs
Jordi Sánchez
Martí Ballestar

© Xavier Girbau Grané
10 de setembre de 2024
JAS Info Service

- - - - - - - - - - Versión en castellano - - - - - - - - - -

Xavier Girbau: Mis pilotos

Por Xavier Girbau Grané.

Como ya expliqué en otro relato, empecé a trabajar de aprendiz de mecánico en los talleres J. Soler de Barcelona en 1972, porque quería aprender a trabajar en el mundo del Motorsport. Era un lugar ideal para empezar, pues en estos talleres conocí y trabajé con los coches de pilotos como los Xiol, Ezpeleta, Torredemer, Pla, Cañellas, Rottier, Bohigas, Brugué, Jordà, Franquet, Van der Hoeven, “Jean Claude”, Fernando Gómez y otros muchos.

Una vez bien establecido en el trabajo y metido en todas las salsas, me refiero a ir de asistencia a los rallys y formar parte del nacimiento del Pole Position Motor Club para hacer de control y lo que hiciera falta en los rallys y carreras de motos, el segundo paso fue intentar participar en algún rally de copiloto. No recuerdo muy bien quién fue el que me enseñó la labor básica que debía hacer un copiloto, supongo que aprendí hablando mucho con pilotos y con algunos copilotos que tenían trato con al taller y, por supuesto, con los organizadores. Al final, después de sacarme la licencia con 17 años y solo de deportista acompañante/navegante, haciéndole “trampas” a mi padre puesto que tenía que firmar la autorización, ya que era menor de edad, hice mi debut en 1975 en el Rallye Girona con Rafael Ramírez de Verger, con un Seat 124L de grupo 2 con un motor de 1.300cc.

Era la primera opción que me salió y pensé: ¡adelante! El resumen de aquella primera carrera se tradujo en salida de carretera a un barranco de Cladells, pero acabé contento de estrenarme y ver que aquel era un mundo que me fascinaba. Me di cuenta que el copiloto no era un invitado de piedra sino un pilar fundamental para tener buenos resultados. Si eres bueno casi todo gira a tu alrededor y no hablemos de la parte psicológica que puede influir en que tu piloto sea mejor. También quiero destacar que gracias a la relación que tenía con mi compañero en el taller J. Soler, Juanito Ortiz, él también se animó a hacer de copiloto. ¡Grandes recuerdos con él!

En ese mismo año y gracias a la familia Brugué y a Josep Maria Jordà, de la Escudería Catalunya, por fin encontré asiento en el Seat FU 1800 de grupo 1 de Jordà, para hacer parte del Campeonato de Catalunya de Rallys de 1975. Hicimos muy buenos resultados y, por encima de todo, pude aprender la profesionalidad que se tiene que tener en la preparación de las carreras y la búsqueda de patrocinadores, todo por parte de mi maestro: Josep Maria Jordà. En aquellos tiempos, las notas de los tramos eran con marchas pero a partir de la instalación del grupo corto homologado en el FU 1800 decidimos cambiarlas a números y así nos servirían para cualquier coche.

Lo más normal era aprovechar dos fines de semana antes de la carrera para ir a entrenar de día y, sobre todo, de noche. Igualmente pude hacer tres rallys en 1976 con Francesc Junoy y un Seat 1430-1800: Girona, Invierno y excursión al Rioja, con un muy buen resultado pero sin dinero para hotel. Recuerdo que al final del rally fuimos a un parque de Logroño a dormir un poco, esperando la entrega de premios. La salida del rally se hacía en la plaza de toros de Logroño, que es el lugar más adecuado para una salida de rally que no para matar toros…

La última carrera con Francesc fue el Rallye de Invierno. No me extraña puesto que me dejó el coche dos días antes de la carrera para que estuviera todo a punto y lo pudiera probar yo mismo. El lugar de prueba era Santa Creu d’Olorda. Bien… trompo y golpe en la parte trasera y ya me ves el sábado por la mañana corriendo y deprisa para que un chapista cercano a casa lo dejara en casi perfecto estado de revista y, por la tarde, poderlo verificar en el restaurante Montserrat Express. En cualquier caso, la relación entre nosotros dos y a la en aquel momento su pareja, Roser Papasseit, era y es excelente.

La próxima temporada, 1977, la haría otra vez con Josep Maria Jordà con un precioso Simca Rallye, máximo de grupo 2 hecho por Juncosa para correr el Campeonato de Catalunya y varias pruebas del Desafío Simca, como los Fallas, 500 km. de Alicante, Luis de Baviera, etc. Una vez salido de la factoría Juncosa, dado que Jordà marchaba una semana fuera por trabajo, tuve el privilegio durante una semana de poderle hacer el rodaje (antes, esto se hacía) por los tramos del próximo rally que teníamos que hacer, que era el añorado Rallye Anoia. Bien pensado, aquel Simca 1000 era un “pepino” de grupo 2, con 130 CV, autoblocante, relación cerrada y un comportamiento adecuado a mi estilo de conducción. Hicimos dos temporadas con él y con buenos resultados, eso en las carreras donde no se rompía. Su final fue en el tramo Navas del Marqués, del Luis de Baviera de Madrid, cuando se rompió un soporte de rótula y nos estampamos contra una roca, salimos volando y quedamos volcados en medio de la carretera.

De momento hice carreras esporádicas con el FU 1800 Réplica de Salvador Bohigas, para ir matando el gusanillo. También una carrera esporádica en el RACE marbellí de 1980 con el estimado Màrius Llongueras, aquí sí, con hotel de lujo incluido, ¡gracias Marius y también al RACE! Lástima que rompimos un apoyo de motor del Simca 1200-S del Desafío. Quién me iba a decir que unos siete años después haríamos los dos una carrera juntos en Ypres y con él de copiloto. Ninguna de las dos carreras las terminamos, pero fueron inolvidables.

Más adelante empecé a plantearme hacer alguna carrera por “divertimento” en el nuevo Campeonato de Promoción Zanini Racing. Fue en 1980 con el Seat 850 Especial de tercera mano. De expectativas tenía pocas puesto que la soltura y el dominio del auto las tenía claras, pero una cosa era ir “de canto” un rato y otra aguantar la concentración a lo largo de todo un tramo, saber frenar muy tarde y aprovechar el movimiento del coche para encarar las curvas lo más deprisa posible. Repito, era salir a pasárselo bien. Pero caramba, los tiempos salían y me entró el gusanillo de hacer de piloto.

Los años 1980/1981, cuando me estaba planteando hacer el FAE, incluido dentro del Volant RACC, empezamos a preparar y después presentar con José María Jordà el equipo Opel Sony Ibertracción, con un Ascona 2000i hecho en Conrero a grupo 1, para hacer el Campeonato de Catalunya y también el de España. Al final me pudieron más las ganas de correr de piloto y dejé el asiento del Opel después de haber hecho alguna prueba, asiento que pasaría a ocupar el añorado Javier Brugué Buscarons (hijo). En un próximo relato lo explicaré más extensamente.

En 1981 hice puntualmente de copiloto de Dani Roses en el Rally Costa Brava, dentro del un Ford Fiesta 1.300 de grupo 1. Estábamos entre los quince primeros en un rally con mucha nieve. Dani era un piloto muy rápido sobre cualquier superficie, pero el coche dijo basta y no pudimos acabar, a pesar de que no recuerdo lo que pasó.

Todo esto que explico fue en carreras puntuales, mientras yo hacía de piloto en el Trofeu FAE (hice subcampeón) del Volant RACC y también en alguna prueba de fuera de Cataluña del campeonato Seat Panda. Igualmente, en 1982 hice un Catalunya con Xavier Manjarín, con un Seat 124/1800 de grupo 2; tampoco pudimos acabar en un rally con mucha lluvia y muchos abandonos. Este 1982 también corrí de copiloto con el rapidísimo Jaume Rubiràs, dentro de la estructura Arnalot de la Red de Concesionarios Renault de Barcelona. Llevábamos un Renault 5 Alpine, máximo de grupo 2, e hicimos tres rallys: Girona, Berguedà (3º scratch) y Granollers. Siempre estábamos en lo alto de la clasificación menos en el Granollers: cuando estábamos peleando con Hansi Bäbler, en su terreno, tuvimos un fortísimo accidente en el tramo de La Roca (del Vallès) que fue el adiós de Rubiràs en las carreras puesto que sufrió graves lesiones en un brazo.

El año 1983 seguí corriendo de piloto en el Volant RACC, con el Seat Marbella, pero me salió la oportunidad de hacer varias carreras con el gran Joan Arnella, tanto con el Ford Escort 2000 RS como con el Seat 124/2000 (3º en el 2000 Virajes). Chicos, aquello era tener mucha técnica y un extraordinario “savoir faire” dentro del coche. Y, claro, también para aprender más haciendo de copiloto. Joan es uno de los grandes del motorsport de este país.

El año 1984, ya totalmente dedicado al Volant RACC como piloto, tuve el honor de ganarlo al volante de un Talbot Samba Rallye. En 1985, con un “programa inacabado” como piloto del RACC, tuve un cambio profesional y me quedé sin recursos para correr. En otro relato lo explicaré.

En 1986, después de hacer amistad con Martí Ballestar cuando corríamos el Volant RACC, con un Renault 11 Turbo de grupo A de verdad –hecho en Tecnomotor y en Jordà de Manlleu– corrimos unos cuántos rallys con muy buenos resultados. Del mismo modo hice el Rallye Catalunya con Salvador Bohigas, con un Fiat Uno Turbo de grupo N hecho en Nocentini, en Genova, coche que por cierto fui a buscarlo con Salvador y me impresionó el taller de Mauro Nocentini, lleno de Lancias y Fiats de la Jolly Club.

Teníamos previsto participar en el Rallye Monte-Carlo de 1987, con la inscripción ya hecha y el programa del equipo presentado en la discoteca Chic. Lástima que a última hora el patrocinador principal (los cajeros de La Caixa) se retiró repentinamente. Era mi sueño hacer el Monte-Carlo, pero no pudimos hacer nada… Con la total amistad que teníamos Jordi Sánchez y un servidor no me podía negar a acompañarlo de copiloto en algunas pruebas del Volant RACC de 1986 con su Autobianchi A112 Abarth. Nos lo pasábamos muy bien y de este modo yo mataba el gusanillo. Por cierto, en los rallys de tierra, aparte del trabajo de copiloto, también lo ayudaba a mejorar el comportamiento del coche. Cómo él decía, ¡yo era el tercer brazo! En cuanto al vehículo, marchaba mucho de morro y yo le iba modificando la trayectoria con el freno de mano. No hay nada como ser amigos...

Resumiendo: Josep Maria Jordà, para mí, mi maestro, tanto de conducir como de planificar y buscar sponsors. El más completo, Joan Arnella. Jaume Rubiràs y Dani Roses los más explosivos y sin continuidad... lástima. De todos, desde el primero hasta el último, estoy orgulloso de haber estado con ellos y de haber aprendido casi todo lo que ahora puedo saber.

Relación cronológica de pilotos
Rafael Ramírez de Verger
Josep Maria Jordà Poyatos
Màrius Llongueras i Pié
Francesc Junoy
Salvador Bohigas Jahoner
Francesc Xavier Manjarín
Joan Arnella París
Jaume Rubiràs
Jordi Sánchez
Martí Ballestar

© Xavier Girbau Grané
10 de septiembre de 2024
JAS Info Service

Raimon d'Abadal, 29 • 08500 Vic | 938 852 256 | jas@jas.es