Rabassada 1974, 50 anys 

Per Enric Roca.

Diumenge passat 20 d'octubre es van complir 50 anys de la disputa de la 28a edició de la pujada a la Rabassada, prova organitzada per Penya Motorista Barcelona (PMB). La de 1974 no va ser l'última edició d'aquesta cèlebre pujada, la cursa es va continuar disputant algunes edicions més. En tot cas, va ser en 1975 (demà traurem fotografies) quan la cursa va acollir per última vegada cotxes i motos, ja que a partir de 1976 i fins a 1979 només es van admetre motos abans que la competició desaparegués definitivament del calendari. En 1983 es va celebrar només com a exhibició, però aquesta és una altra història.

En tot cas, el vencedor en 1974, edició en la qual ens centrem avui, va ser per a Joan Fernández (Osella PA2-BMW), que venia de proclamar-se Campió d'Europa de Muntanya en la categoria Sport. Enzo Osella degué estar content aquell any amb el gran Fernández, ja que va ser l'únic pilot de tota Europa a donar-li un campionat en 1974.

Com a curiositat, en aquesta 28a edició Miquel Brunells Viñals va participar amb el Brabham BT40–Ford de l'Eugenio Baturone, ja Campió d'Espanya. I Paco Torredemer ho va fer amb el Porsche 908/3 que havia sigut de Joan Fernández. No hi ha fotos controlades d’aquesta edició per a poder publicar (utilitzem, tal qual, les dues que van sortir a Fórmula), ja que aquest mateix cap de setmana va haver-hi una rara coincidència. Just a l'altre costat de la ciutat, en el circuit de Montjuïc, es va disputar el segon cap de setmana consecutiu de curses, en aquesta ocasió la important final de la Challenge Fórmula Renault Europa, juntament amb competicions de les Copes R8 TS i R8 TS Iniciació, manegues organitzades conjuntament per Renault i el RACC. La cursa de monoplaces de la Challenge Europea de Fórmula Renault se la va adjudicar un futur pilot de F-1, el francès Didier Pironi, amb un Martini Mk14.

Així doncs, aquell assolellat matí del diumenge 20 d'octubre de 1974 els aficionats del motor van tenir un bon dilema en el moment de prendre el metro o el bus, i triar a quina de les dues muntanyes de la ciutat dirigir-se per a gaudir de l'espectacle del motor. En aquells anys tot el que de motor se celebrava a la ciutat i el seu entorn era molt seguit pels aficionats. Però, per què van arribar a coincidir totes dues curses? No tenim la resposta però no deixa de ser enigmàtic que dues competicions de motor d'aquesta importància, en la mateixa ciutat, competissin entre elles el mateix dia.

Rabassada 1974 també es va fer tristament cèlebre perquè en l'apartat de motos es va lamentar el fatal accident (únic en totes les edicions de la Rabassada) del pilot motociclista Salvador Bon Valero (Ossa 250, núm. 62), en impactar contra les tanques en la corba esquerra després de la gasolinera. Salvador era un pilot habitual a la Rabassada i tenia en el seu poder el rècord de motos fins a 175cc, obtingut amb una Ossa l'any 1971.

Rabassada 1974, classificació automòbils
1-Joan Fernández (Osella PA2–BMW, núm. 57), 2'22''2
2-Paco Torredemer (Porsche 908/3, núm. 58), 2'30''7
3-Miquel Brunells (Brabham BT40–Ford, núm. 59), 2'31''0
4-José Teixidó (Brabham BT38–Ford, núm. 67), 2'32''3
5-Alfonso Marcos (Selex ST3 F-1430, núm. 64), 2'37''3

Rabassada 1974, classificació motocicletes
1-José María Mallol (Norton 750, núm. 88), 2'46''0
2-Enrique de Juan (Norton 750, núm. 87), 2'48''8
3-José María Mallol (Montesa 250, núm. 64), 2'51''5
4-Andrés Feher (Norton 750, núm. 86), 2'55''8
5-Jaime Alguersuari (Yamaha 250, núm. 71), 2'56''8

Nota.- No és un error que figuri el guanyador Josep Maria Mallol també en 3a posició, això es degut al fet que en aquells anys això era possible. El pilot, pels seus propis mitjans (per Vallvidrera, potser?), anava de nou a la sortida i pujava amb una altra moto, increïble però cert!

- - - - - - - - - - Versión en castellano - - - - - - - - - -

Rabassada 1974, 50 años.

Por Enric Roca.

El pasado domingo 20 de octubre se cumplieron 50 años de la disputa de la 28ª edición de la subida a la Rabassada, prueba organizada por Penya Motorista Barcelona (PMB). La de 1974 no fue la última edición de esta célebre cuesta, la carrera se siguió disputando algunas ediciones más. En todo caso, fue en 1975 (mañana sacaremos fotografías) cuando la carrera acogió por última vez coches y motos, ya que a partir de 1976 y hasta 1979 sólo se admitieron motos antes de que la carrera desapareciera definitivamente del calendario. En 1983 se celebró sólo como exhibición, pero esta es otra historia.

En todo caso, el vencedor en 1974, edición en la que nos centramos hoy, fue Juan Fernández (Osella PA2-BMW), que venía de proclamarse Campeón de Europa de Montaña en la categoría Sport. Enzo Osella debió estar contento aquel año con el gran Fernández, ya que fue el único piloto en toda Europa en darle un campeonato en 1974.

Como curiosidad, en esa 28ª edición Miguel Brunells Viñals participó con el Brabham BT40–Ford de Eugenio Baturone, ya Campeón de España. Y Paco Torredemer lo hizo con el Porsche 908/3 que había sido de Juan Fernández. No hay fotos controladas para poder publicarlas de esta carrera (utilizamos, tal cual, las dos que salieron en Fórmula), ya que ese mismo fin de semana hubo una rara coincidencia. Justo al otro lado de la ciudad, en el circuito de Montjuïc, se disputó el segundo fin de semana consecutivo de carreras, en esta ocasión la importante final de la Challenge Fórmula Renault Europa, junto con carreras de las Copas R8 TS i R8 TS Iniciación, mangas organizadas conjuntamente por Renault y el RACC. La carrera de monoplazas de la Challenge Europea de Fórmula Renault se la adjudicó un futuro piloto de F-1, el francés Didier Pironi, con un Martini Mk14.

Así pues, aquella soleada mañana del domingo 20 de octubre de 1974 los aficionados del motor tuvieron un buen dilema en el momento de tomar el metro o el bus, y escoger a cual de las dos montañas de la ciudad dirigirse para disfrutar del espectáculo del motor. En aquellos años todo lo que de motor se celebraba en la ciudad y su entorno era muy seguido por los aficionados. Pero, ¿por qué llegaron a coincidir ambas carreras? No tenemos la respuesta pero no deja de ser enigmático que dos competiciones de motor de esta importancia, en la misma ciudad, compitieran entre ellas el mismo día.

Rabassada 1974 también se hizo tristemente célebre porque en el apartado de motos hubo que lamentar el fatal accidente (único en todas las ediciones de la Rabassada) del piloto motociclista Salvador Bon Valero (Ossa 250, nº 62), al impactar contra las vallas en la curva izquierda después de la gasolinera. Salvador era un piloto habitual en la Rabassada y tenía en su poder el récord de motos hasta 175cc, obtenido con una Ossa el año 1971.

Rabassada 1974, clasificación automóviles
1-Juan Fernández (Osella PA2–BMW, nº 57), 2'22''2
2-Francisco Torredemer (Porsche 908/3, nº 58), 2'30''7
3-Miguel Brunells (Brabham BT40–Ford, nº 59), 2'31''0
4-José Teixidó (Brabham BT38–Ford, nº 67), 2'32''3
5-Alfonso Marcos (Selex ST3 F-1430, nº 64), 2'37''3

Rabassada 1974, clasificación motocicletas
1-José María Mallol (Norton 750, nº 88), 2'46''0
2-Enrique de Juan (Norton 750, nº 87), 2'48''8
3-José María Mallol (Montesa 250, nº 64), 2'51''5
4-Andrés Feher (Norton 750, nº 86), 2'55''8
5-Jaime Alguersuari (Yamaha 250, nº 71), 2'56''8

Nota.- No es un error que figure el ganador José María Mallol también en 3ª posición, eso se debe a que en aquellos años eso era posible. El piloto por sus propios medios (¿por Vallvidrera, quizás?) iba de nuevo a la salida y subía con otra moto, ¡increíble pero cierto!