Utopia: “Els meus copilots”, per Xavier Girbau 

Per Xavier Girbau Grané. 

El fet d’haver posat “Utopia” al text és perquè mai hagués imaginat tenir una trajectòria com la que he tingut dins del motorsport, tan llarga i havent tocat totes les tecles, intentant no impactar gaire quan em coneixien. Per a mi, els pilots eren súper herois amb qui em fixava i mai hagués volgut tenir el síndrome del impostor. Em grinyola pensar que tinc contradiccions (ens fem vells!), que els ral·lis d’abans eren aventures de veritat i que ben bé som uns privilegiats per haver-los viscut.

Abans de tot, vull fer una oda als copilots, companys imprescindibles per arribar a assolir bons resultats, fins i tot poder guanyar algun que altre campionat.

Per començar aquest relat de les persones que han compartit amb mi la passió i les diverses aventures dels ral·lis, vull manifestar un gran agraïment i satisfacció perquè fer de copilot amb un que ho és –jo– no era gens fàcil.

Començarem pel principi, doncs. Primera cursa del Campionat Zanini Racing, any 1980, amb la meva esposa llavors: Rosa Maria Passolas. Va ser a Sant Hilari i en vam fer d’altres de ral·lis amb el Seat Panda quan encara hi havia poques noies fent de copilot, tot això fins a l’any 1982, que es va quedar embarassada del meu fill Marc. Déu n’hi do de les curses que vàrem fer junts…

Amb el Panda vàrem córrer diversos ral·lis Hivern, Montseny-Guilleries, Osona i, sobretot, recordo la primera cursa del campionat Seat Panda de 1981 a Málaga, el Rallye Gibralfaro. Anàvem frec a frec amb Carlos Sainz i per culpa meva vàrem penalitzar el que no està escrit. És el què te anar per llocs que no coneixes i no entrenes tot el recorregut i el que deia al començament del relat: no li vaig fer cas en un enllaç i, és clar, exclusió per excés de penalització. L’altre “aventura” va ser l’any següent, quan vam anar a fer el Rías Baixas, el mes d’agost, evidentment anant de càmping a Vigo i viatjant amb el cotxe per carretera. El ral·li va anar força bé i només acabar, de tornada cap a casa: el cap de setmana següent corríem el Rallye Osona, que no recordo com va anar però sí que el vàrem acabar.

L’altre anècdota amb la estimada Rosa va ser al Montseny-Guilleries de 1982, amb molta pluja, quan fent Cladells, a la pujada, va començar a cremar-se el cotxe per la part del motor (va petar el filtre de l’oli) i, egoista de mi, paro el cotxe i surto corrent deixant a la Rosa dins i molt nerviosa, perquè no es podia treure el cinturó. Coses del directe i de “mala persona jo”, però vaig reaccionar, la vaig treure i amb l’extintor vàrem poder evitar mals pitjors.

No vull deixar de banda a la Isa Basset, filla de Viladrau i propietària llavors de La Maduixa, de Vic. Ens vàrem compenetrar molt bé, però va ser una col·laboració esporàdica degut a la seva feina.

Igualment, dins del Zanini Racing vàrem fer equip, i cultivar una amistat que teníem des de feia anys quan ell anava de copi amb en Ramon Falgueras, amb en Josep Tuneu, que encara no entenc com cabia dintre del Seat 850 perquè és més alt que un Sant Pau. Posteriorment també vàrem fer equip en les primeres curses del Panda i la primera de totes va ser el Montseny-Guilleries. Encara recordo els crits que em fotia dient: “home boig, home boig”, sobretot a la baixada d’Osor, en la qual ens vàrem salvar d’una caiguda al barranc gràcies al “sistema fre de ma”, que no era pas electrònic. Però es veu que li va agradar i vàrem sortir també al Fallas de la Copa Panda i només recordo que va anar prou be. Quan compenses despeses amb els premis, sempre està molt bé.

La darrera temporada del Volant RACC del 83, continuant amb el Panda, vàrem fer-la amb l’Albert López, amic i molt bon copilot. Vàrem tenir la sort que en el Montseny-Guilleries i en el Catalunya vam fer primers de classe. Parlar de l’Albert, cunyat de l’Emilio Fontán, és emotiu quan actualment no passa pels seus millors moments des que es va quedar vidu. Recordo també quan el Panda estava a la clínica d’estètica per uns “retocs” visuals i vàrem sortir al Rallye Girona amb el Seat 127 1010cc del Domènec Serra, que ens el va deixar.

Carai com anaven aquells autos... i és clar, no en teníem prou anant davant de la classe, en volíem més, fins que el més va ser menys en caure per un barranc a Els Àngels i vàrem picar contra un arbre. Però aquí no acaba la cosa, una vegada tornats nosaltres a l’asfalt, ens va venir en Parals, també amb un 127, i ens fa “match ball” entre el seu cotxe i l’arbre i crec que després va arribar també en Jordi Espasa per acabar de tancar el cercle. Uaffff... el 127 del Domènec sinistre total i posteriorment, al final de temporada, després del Rallye Catalunya, va arribar la venda del Panda a en Parals.

Per preparar la temporada 1984 estava immers en un canvi de feina i em vaig fer soci del Salvador Rondoni en el seu taller mecànic ‘T. Fersal’, que li vàrem canviar el nom per ‘T.GT AUTO’. Aquí va començar també la nostra relació a les curses i després de diversos cursets accelerats de copilotatge vàrem fer una primera cursa amb el seu auto, un Seat 124/1800 deixat, amb ell de copilot. Va ser en el Critèrium del Vallés de l’any 1983, i no va anar pas malament: vàrem fer quarts escratx. La temporada 1984 del Volant RACC la vàrem començar al Rallye Tarrauto per conèixer l’auto i a nosaltres mateixos, ja que no puntuava. A partir d’aquí, temporada perfecta i campionat guanyat, tant de pilots com de copilots.

En Salvador és la persona més meticulosa que he conegut mai. Es passava les notes a net (el mateix que jo feia) però la llibreta semblava un examen de l’escola, amb tot ben posat i fet amb retoladors. També em donava tranquil·litat el fet que fos un gran mecànic. El Salvador Rondoni va ser una part fonamental de que guanyéssim el Volant RACC de 1984. En la darrera prova d’aquest any, el Rallysprint de Molins de Rei, va venir amb mi la Merçè Sagol, parella d’un dels meus màxims contrincants en el campionat, el Martí Ballestar.

L’any següent vaig córrer amb el Peugeot 205 GTI 1.6 en el Desafío nacional. Vaig començar temporada amb el Salvador Rondoni amb un molt brillant lloc al Rally Costa Brava, vàrem seguir en el Rallye Costa Blanca, on vàrem durar ben poc, ja que ens vam sortir en el primer tram... i cap a casa. Llavors ja teníem problemes amb el taller que teníem conjuntament fins que el vam haver de tancar. A partir d’aquí la temporada es va reduir a fer el Rallye Tarragona amb el mestre Alex Romaní, que per cert el que més recordo son unes granotes ignífugues que utilitzaven tant ell com el Carles Bosch i que crec que dissenyaven ells mateixos. ¡Penso que mai havia suat tant en un ral·li!

El següent ral·li va ser el Catalunya, que també vàrem poder finalitzar amb el Peugeot i força bé per cert, però aquesta vegada amb el gran Jordi Sánchez, amic personal de moltes aventures i per cert molt bon copilot. Amb ell al costat les curses eren una festa. Posteriorment vàrem anar junts també a proves del Campionat d’Espanya de terra amb l’equip de Catalunya Motor. A partir d’aquí, i de mica en mica degut al canvi professional que estava fent, vaig participar en diverses curses disperses.

L’any 1986, l’amic Ramon Velilla em va deixar el seu FL 2000 i va venir ell de copilot. Vàrem córrer el Rally de Lleida de terra. No vam poder acabar, crec que pel trencament del pont posterior. L’any 1987 el meu operari del taller, José María López, va començar a fer els seus inicis amb un Seat Panda en el FAE i en el Volant RACC. Al mateix temps, em van proposar anar a córrer a les 24 hores d’Ypres, però clar, jo no tenia auto per córrer. El José María, molt gentilment, em va dir que ell em deixava el cotxe. Abans d’anar a Ypres vaig córrer, per provar el cotxe, el Rallye La Selva amb l’Anna Alemany a la meva dreta. Ella havia sigut copilot de l’estimada Carina Boronat. Va anar prou bé. La ultima cursa que vaig fer va ser el Rallye Osona de 1990, amb el Juan Carlos Serrano.

Per al final deixo el comentari sobre el “doctor” Màrius Llongueras. Vàrem arribar a fer dos curses, una va ser el Rally 2000 Viratges de 1981 i, per damunt de tot, les 24 hores d’Ypres, a Bèlgica. Ens coneixíem de feia molts anys, inclús vaig sortir de copilot amb ell en un Costa del Sol. Persona amb molts recursos dintre del món del copilotatge, a Ypres va poder transformar unes notes deixades amb idioma “raru” a unes de més comprensibles... Gràcies per aguantar-me Marius (i Tina).

Els meus copilots
Rosa Maria Passolas
Isa Basset
Josep Tuneu
Albert López
Salvador Rondoni
Mercè Sagol
Jordi Sánchez
Ramon Velilla
Àlex Romaní
Anna Alemany
Màrius Llongueras
Juan Carlos Serrano

© Xavier Girbau Grané
23 de desembre de 2024
JAS Info Service

- - - - - - - - - - Versión en castellano - - - - - - - - - -

Utopía: “Mis copilotos”

Por Xavier Girbau Grané.

El hecho de haber puesto “Utopía” a este texto es porque nunca hubiera imaginado tener una trayectoria como la que he disfrutado dentro del motorsport, tan larga y habiendo tocado todas las teclas, intentando no impactar mucho cuando me conocían. Para mí, los pilotos eran súper héroes con quienes me fijaba y nunca hubiera querido tener el síndrome del impostor. Me rechina pensar que tengo contradicciones (¡nos hacemos viejos!), que los rallyes de antes eran aventuras de verdad y que en el fondo somos unos privilegiados por haberlos vivido.

Antes de nada, quiero hacer una oda a los copilotos, compañeros imprescindibles para lograr buenos resultados, incluso para poder ganar algún que otro campeonato.

Para empezar este relato de las personas que han compartido conmigo la pasión y las diversas aventuras de los rallyes, quiero manifestar un gran agradecimiento y satisfacción porque hacer de copiloto con uno que lo es –yo– no era nada fácil.

Empezaremos por el principio, pues. Primera carrera del Campeonato Zanini Racing, año 1980, con mi esposa de entonces: Rosa Maria Passolas. Fue en Sant Hilari e hicimos otros de rallyes con el Seat Panda cuando todavía había pocas chicas haciendo de copiloto, todo esto hasta el año 1982, que se quedó embarazada de mi hijo Marc. Ahí es nada las carreras que hicimos juntos…

Con el Panda corrimos varios rallyes Invierno, Montseny-Guilleries, Osona y, sobre todo, recuerdo la primera carrera del campeonato Seat Panda de 1981 en Málaga, el Rallye Gibralfaro. Íbamos muy cerca de Carlos Sainz y por culpa mía penalizamos lo que no está escrito. Es lo que tiene ir por lugares que no conoces y no entrenas todo el recorrido, lo que decía a comienzos del relato: no le hice caso en un enlace y, claro, exclusión por exceso de penalización. La otra “aventura” fue al año siguiente, cuando fuimos a hacer el Rías Baixas, el mes de agosto, evidentemente yendo de camping a Vigo y viajando con el coche por carretera. El rally nos fue bastante bien y nada más acabar, de vuelta hacia casa: el fin de semana siguiente corríamos el Rallye Osona, que no recuerdo como fue pero lo acabamos.

Otra anécdota con la estimada Rosa tuvo lugar en el Montseny-Guilleries de 1982, con mucha lluvia, cuando haciendo Cladells, en la subida, empezó a quemarse el coche por la parte del motor (estalló el filtro de aceite) y, egoísta de mí, paro el coche y salgo corriendo dejando a Rosa dentro de y muy nerviosa, porque no se podía sacar el cinturón. Cosas del directo y de “mala persona yo”, pero reaccioné, la saqué y con el extintor pudimos evitar males peores.

No quiero dejar de lado a Isa Basset, hija de Viladrau y propietaria entonces de La Maduixa, de Vic. Nos compenetramos muy bien, pero fue una colaboración esporádica debido a su trabajo.

Igualmente, dentro del Zanini Racing hicimos equipo, cultivando una amistad que teníamos desde hacía años cuando él iba de copi con Ramon Falgueras, con Josep Tuneu, que todavía no entiendo como cabía dentro del Seat 850 porque es más alto que un San Pablo. Posteriormente también hicimos equipo en las primeras carreras del Panda y la primera de todas fue el Montseny-Guilleries. Todavía recuerdo los gritos que me jodía diciendo: “hombre loco, hombre loco”, sobre todo en la bajada de Osor, en la cual nos salvamos de una caída al barranco gracias al “sistema freno de mano”, que no era para nada electrónico. Pero parece ser que le gustó y salimos también al Fallas de la Copa Panda y solo recuerdo que nos fue lo suficiente bien. Cuando compensas gastos con los premios, siempre está muy bien.

La última temporada del Volant RACC de 1983, continuando con el Panda, la hicimos con Albert López, amigo y muy buen copiloto. Tuvimos la suerte que en el Montseny-Guilleries y el Catalunya hicimos primeros de clase. Hablar de Albert, cuñado de Emilio Fontán, es emotivo cuando actualmente no pasa por sus mejores momentos desde que se quedó viudo. Recuerdo también cuando el Panda estaba en la clínica de estética por unos “retoques” visuales y salimos al Rallye Girona con el Seat 127 1010cc de Domènec Serra, que nos lo dejó.

Caray como iban aquellos autos... y claro, no teníamos bastante yendo delante de la clase, queríamos más, hasta que lo más fue menos al caer por un barranco en Els Àngels y picamos contra un árbol. Pero aquí no acaba la cosa, una vez regresados nosotros al asfalto, vino Parals, también con un 127, y nos hizo “match ball” entre su coche y el árbol y creo que después llegó también Jordi Espasa para acabar de cerrar el círculo. Uaffff... el 127 de Domènec siniestro total y posteriormente, al final de temporada, después del Rallye Catalunya, llegó la venta del Panda a Parals.

Para preparar la temporada 1984 estaba inmerso en un cambio de trabajo y me hice socio de Salvador Rondoni, en su taller mecánico ‘T. Fersal’, que le cambiamos el nombre por ‘T.GT AUTO’. Aquí empezó también nuestra relación en las carreras y después de varios cursillos acelerados de copilotatge hicimos una primera carrera con su coche, un Seat 124/1800 dejado, con él de copiloto. Fue en el Critèrium del Vallés del año 1983, y no fue mal: hicimos cuartos scratch. La temporada 1984 del Volant RACC la empezamos en el Rallye Tarrauto para conocer el auto y a nosotros mismos, puesto que no puntuaba. A partir de aquí, temporada perfecta y campeonato ganado, tanto de pilotos como de copilotos.

Salvador es la persona más meticulosa que he conocido nunca. Se pasaba las notas a limpio (lo mismo que yo hacía) pero la libreta parecía un examen de escuela, con todo muy puesto y hecho con rotuladores. También me daba tranquilidad el hecho que fuera un gran mecánico. Salvador Rondoni fue una parte fundamental de que ganáramos el Volant RACC de 1984. En la última prueba de este año, el Rallysprint de Molins de Rei, vino conmigo Merçè Sagol, pareja de uno de mis máximos contrincantes en el campeonato, Martí Ballestar.

Al año siguiente corrí con el Peugeot 205 GTI 1.6 en el Desafío nacional. Empecé temporada con Salvador Rondoni con un muy brillante lugar al Rally Costa Brava, seguimos en el Rallye Costa Blanca, donde duramos muy poco, puesto que nos salimos en el primer tramo... y para casa. Entonces ya teníamos problemas con el taller conjunto hasta que lo tuvimos que cerrar. A partir de aquí la temporada se redujo a hacer el Rallye Tarragona con el maestro Alex Romaní, que por cierto lo que más recuerdo son unas ranas ignífugas que utilizaban tanto él como Carles Bosch y que creo que diseñaban ellos mismos. ¡Pienso que nunca había sudado tanto en un rally!

El siguiente rally fue el Catalunya, que también pudimos finalizar con el Peugeot y bastante bien por cierto, pero esta vez con el gran Jordi Sánchez, amigo personal de muchas aventuras y por cierto muy buen copiloto. Con él al lado las carreras sueño una fiesta. Posteriormente fuimos juntos también a pruebas del Campeonato de España de tierra con el equipo de Cataluña Motor. A partir de aquí, y poco a poco debido al cambio profesional que estaba haciendo, participé en varias carreras dispersas.

En 1986, el amigo Ramon Velilla me dejó su FL 2000 y vino él de copiloto. Corrimos el Rally de Lleida de tierra. No pudimos acabar, creo que por la rotura del puente posterior. El año 1987 mi operario del taller, José María López, empezó a hacer sus inicios con un Seat Panda en el FAE y en el Volant RACC. Al mismo tiempo, me propusieron ir a correr las 24 horas de Ypres, pero claro, yo no tenía auto para correr. José María, muy gentilmente, me dijo que él me dejaba el coche. Antes de ir a Ypres corrí, para probar el coche, el Rallye La Selva con Anna Alemany a mi derecha. Ella había sido copiloto de la estimada Carina Boronat. Nos fue bastante bien. La última carrera que hice fue el Rallye Osona de 1990, con Juan Carlos Serrano.

Para el final dejo el comentario sobre el “doctor” Màrius Llongueras. Llegamos a hacer dos carreras, una fue el Rally 2000 Virajes de 1981 y, por encima de todo, las 24 horas de Ypres, en Bélgica. Nos conocíamos de hacía muchos años, incluso salí de copiloto con él en un Costa del Sol. Persona con muchos recursos dentro del mundo del copilotaje, en Ypres pudo transformar unas notas dejadas con idioma “raro” a unas de más comprensibles... Gracias por aguantarme Marius (y Tina).

Mis copilotos
Rosa Maria Passolas
Isa Basset
Josep Tuneu
Albert López
Salvador Rondoni
Mercè Sagol
Jordi Sánchez
Ramon Velilla
Àlex Romaní
Anna Alemany
Màrius Llongueras
Juan Carlos Serrano

© Xavier Girbau Grané
23 de diciembre de 2024
JAS Info Service