Hi va haver una època… 

Per Joan Alpiste i Núria Oliver.

Hi va haver una època on els ral·lis eren èpica, resistència i molts quilòmetres, on els entrenaments (no reconeixements) duraven moltes setmanes, almenys per als equips oficials i/o més poderosos econòmicament. En el cas del ral·li de Monte-Carlo, el seu recorregut, a més a més de la quilometrada del ‘Parcours de Concentration’, afectava a multitud dels departaments francesos, des de l'Isère, la Savoia i l'Haute-Loire a l'Ardèche, al Drôme, la Vaucluse, els Hautes-Alpes i els Alpes-de-Haute Provence i el Var. Tot això significava estar entrenant gairebé tot el mes de desembre, una breu interrupció per als dies assenyalats de Nadal, i sant tornem-hi fins a les dates d'inici cap a la tercera setmana de gener.

En aquella època, era habitual trobar-se amb un ambient de fraternitat amb els pilots i copilots durant els reconeixements, per a sopar (perquè els entrenaments, ja fets els primers apunts, eren en general de nit per poder anar de pressa) deixant els ‘muletos’ a l'entrada del lloc comú i reprendre després els reconeixements.

En aquest context, en plena regió de l'Ardèche i concretament a Antraigues-sur-Volane, petit poble reconegut mundialment per ser el lloc de descans de Jean Ferrat i altres artistes, i pel que fa a la nostra afició, punt central geogràficament parlant de mítics trams que han marcat la història del Rallye Monte-Carlo, com Le Moulinon – Antraigues, que acabava justament allà, el Burzet o La Souche. Com dèiem, Albert i Yvonne Jouanny van decidir obrir l'any 1964 un petit alberg a Le Pont de l'Huile, pedania d'Antraigues situada en la carretera de Vals-les-Bains cap a Mézilhac, amb l'ajut de les seves filles Colette i Yvette Jouanny, i una mica més tard pel tercer germà, Yves.

De mica en mica, l'alberg va anar essent reconegut per la excel·lent cuina de territori i un dia de 1968 un fatigat Jean-Claude Andruet, després d'una jornada maratoniana d'entrenaments, s'aturà justament allà, demanant un llit i una mica de menjar.

A partir d'aquí va començar una història grandiosa entre els ral·lis, el de Monte-Carlo i La Remise, la qual es va transformar en un punt de trobada dels pilots per donar una mica de treva als seus ‘muletos’ i aconseguir forces renovades per al seu cos i esperit, amb franca i distesa xerrada amb els seus rivals però amics i, per suposat, amb la família Jouanny, la qual cosa va provocar que a més d'excel·lent cuiner (i encara ho és, dono fe) el fill Yves passés a ser copilot de l'Andruet en algunes ocasions, fins i tot amb un Stratos oficial l’any 1975, o també pilot, amb un bon "coup de volant", recordant que el vam poder veure en diferents ocasions en el ral·li Costa Brava dels anys 80 amb el seu Opel Manta GT/E.

La història es va fer més gran amb la idea que al passar davant del restaurant en l'enllaç que els portava des del control Stop dels 38 km del magnífic Le Moulinon – Antraigues fins al reagrupament de Vals-les-Bains, o a vegades directament al control horari de Burzet, s'entregarien a pilot i copilot un parell de delicioses ‘tartelettes’ de poma, excel·lents us ho garanteixo, i un parell d'ampolles d’aigua.

I l'Automobile Club de Mònaco va col·laborar, donant un suplement de temps per poder fer bé el temps impartit de l'enllaç, amb la parada a La Remise, calculada degudament. Estem convençuts que més d'un i de dos han fet la terrible baixada final a Antraigues des del Col de la Fayolle ben motivats per fer el "pit stop" davant La Remise: la ‘tartelette’ de poma i l'escalf de la família Jouanny ben bé que s’ho valen.

Els anys passen, els pares i malauradament la Colette també desapareixen, però la entranyable Yvette i l'apassionat de la cuina i els ral·lis que és l’Yves, continuen al peu del canó.

Desgraciadament, el Rallye Monte-Carlo del WRC ha escurçat el seu recorregut i des del 2014 ha abandonat l'Ardèche, no així el Monte-Carlo Historique, que cada any ha fet parada obligatòria davant La Remise, si bé incomprensiblement aquest any no ho ha fet, la qual cosa és una decisió ben desencertada i terrible, que desitgem s'esmeni de cara a 2026.

És tanta la història d'aquest mític lloc que, en els últims anys que es va fer l’IRC, el Monte-Carlo passava per allà i llegendes com Jean-Luc Thérier, Michèle Mouton o Ari Vatanen, es posaven al bell mig de la carretera per aturar els vehicles de competició, explicar-los la tradició i que acceptessin la ‘tartelette’.

Dir-vos també que des de fa pocs anys La Remise va ser declarada Monument Històric Esportiu de França, i es va fer una celebració formal amb les autoritats. Finalment un consell: si voleu menjar bé i respirar un autèntic ambient ral·listic, aneu a dinar i visitar aquest lloc, és un autèntic Santuari dels ral·lis i de la cuina, si bé heu d'anar-hi amb cita concertada.

Qui vulgui conèixer més sobre la seva història, Yves Jouanny ha escrit un llibre: ‘La Remise, Terre de Rencontres’, i un segon llibre complementari del primer, en ocasió dels 60 anys del lloc.

© Joan Alpiste i Núria Oliver
4 de febrer de 2025
JAS Info Service

----------------------------- Versión en castellano ---------------------------

Hubo una época…

Por Joan Alpiste y Núria Oliver.

Hubo una época donde los rallys eran épica, resistencia y muchos kilómetros, donde los entrenamientos (no reconocimientos) duraban muchas semanas, al menos para los equipos oficiales y/o más poderosos económicamente. En el caso del rally de Monte-Carlo, su recorrido, además de la kilometrada que significaba del ‘Parcours de Concentration’, afectaba a multitud de los departamentos franceses, desde el Isère, la Savoia y la Haute-Loire a la Ardèche, al Drôme, la Vaucluse, los Hautes-Alpes y los Alpes-de-Haute Provence y el Var. Todo esto significaba estar entrenando casi todo el mes de diciembre, una breve interrupción para los días señalados de Navidad, y volver de nuevo hasta las fechas de inicio del rally, en la tercera semana de enero.

En aquella época, era habitual encontrarse con un ambiente fraternal con los pilotos y copilotos durante los reconocimientos, para cenar (porque los entrenamientos, ya hechos los primeros apuntes, eran en general nocturnos para poder ir de prisa) dejando los ‘muletos’ en la entrada del lugar común y retomar después a los reconocimientos.

En este contexto, en plena región de la Ardèche y concretamente en Antraigues-sur-Volane, pequeño pueblo reconocido mundialmente por ser el lugar de descanso de Jean Ferrat y otros artistas, y en cuanto a nuestra afición, punto central geográficamente hablando de míticos tramos que han marcado la historia del Rallye Monte-Carlo, como Le Moulinon – Antraigues, que acababa justamente allá, el Burzet o La Souche. Cómo decíamos, Albert y Yvonne Jouanny decidieron abrir en 1964 un pequeño albergue en Le Pont de l’Huile, pedanía de Antraigues situada en la carretera de Vals-las-Bains hacia Mézilhac, con la ayuda de sus hijas Colette y Yvette Jouanny, y algo más tarde por el tercer hermano, Yves.

Poco a poco, el albergue fue reconocido por la excelente cocina de territorio y un día de 1968 un fatigado Jean-Claude Andruet, después de una jornada maratoniana de entrenamientos, se paró justamente allá, pidiendo una cama y un poco de comida.

A partir de aquí empezó una historia grandiosa entre los rallys, el de Monte-Carlo y La Remise, que se transformó en un punto de encuentro de los pilotos para dar un poco de tregua a sus ‘muletos’ y conseguir fuerzas renovadas para su cuerpo y espíritu, con franca y distendida charla con sus rivales pero amigos y, por supuesto, con la familia Jouanny, lo cual provocó que además de excelente cocinero (y todavía lo es, doy fe) el hijo Yves pasara a ser copiloto de Andruet en algunas ocasiones, incluso con un Stratos oficial en 1975, o también piloto, con un buen "coup de volant", recordando que lo pudimos ver en diferentes ocasiones en el Rally Costa Brava de los años 80 con su Opel Manta GT/E.

La historia se hizo más grande con la idea que al pasar ante el restaurante en el enlace que los llevaba desde el control Stop de los 38 km del magnífico Le Moulinon – Antraigues hasta el reagrupamiento de Vals-las-Bains, o a veces directamente al control horario de Burzet, se entregarían a piloto y copiloto un par de deliciosas ‘tartelettes’ de manzana, excelentes os lo garantizo, y un par de botellas de agua.

Y el Automobile Club de Mónaco colaboró, dando un suplemento de tiempo para poder hacer bien el tiempo impartido del enlace, con la parada incluida en La Remise, calculada debidamente. Estamos convencidos que más de uno y de dos han hecho la terrible bajada final a Antraigues desde el Col de la Fayolle muy motivados para hacer el "pit stop" ante La Remise: la ‘tartelette’ de manzana y el calor de la familia Jouanny bien se lo valen.

Los años pasan, los padres y desgraciadamente Colette también desaparecen, pero la entrañable Yvette y el apasionado de la cocina y los rallys que es Yves, continúan al pie del cañón.

Desgraciadamente, el Rallye Monte-Carlo del WRC ha acortado su recorrido y desde 2014 ha abandonado Ardèche, no así el Monte-Carlo Historique, que cada año ha hecho parada obligatoria ante La Remise, si bien incomprensiblemente este año no lo ha hecho, lo cual es una decisión muy desacertada y terrible, que deseamos se enmiende de cara a 2026.

Es tanta la historia de este mítico lugar que, en los últimos años que se hizo el IRC, el Monte-Carlo pasaba por allá y leyendas como Jean-Luc Thérier, Michèle Mouton o Ari Vatanen se ponían en medio de la carretera para parar a los vehículos de competición, explicarles la tradición y que aceptaran la ‘tartelette’.

Deciros también que desde hace pocos años La Remise fue declarada Monumento Histórico Deportivo de Francia, y se hizo una celebración formal con las autoridades. Finalmente un consejo: si queréis comer bien y respirar un auténtico ambiente de rallyes, id a comer y visitar este lugar, es un auténtico Santuario de los rallyes y de la cocina, si bien tenéis que ir con cita concertada.

Quién quiera conocer más sobre su historia, Yves Jouanny ha escrito un libro: ‘La Remise, Terre de Rencontres’, y un segundo libro complementario del primero, con ocasión de los 60 años del lugar.

© Joan Alpiste y Núria Oliver
4 de febrero de 2025
JAS Info Service