Per Josep Autet.
No sé per on començar perquè si bé ja feia un temps que la salut no l’acompanyava, el desenllaç ha estat tan ràpid com inesperat. Josep Maria Salvans Rifà va morir dilluns passat, 27 de novembre, als 78 anys, víctima d'un problema vascular derivat de la demència que patia. Fa molt de mal anar fent obituaris d'amics de tota la vida. Si ho faig és ben bé com a homenatge a la seva persona que no pas per ganes d'oferir-ho a l'opinió pública. Però en Josep Maria Salvans mereix ser recordat pels que estimem l'esport de l'automòbil i a més coneixem la seva trajectòria personal, en el meu cas compartida en diverses èpoques, relació que va derivar en una franca amistat.
Josep Maria Salvans va ser un dels meus pilots en aquella època en la qual, per a mi, ser copilot professional ja formava part d'un temps passat. Vaig córrer amb ell cinc ral·lis entre 2010 i 2012, tots amb el potent Porsche 911 GT3 RS que anteriorment havia portat Sergio Vallejo i també el seu propi gendre, Xevi Pons. Salvans, al qual els propers el coneixíem per “Padrino”, es va voler donar el gust de portar una màquina d'alt nivell i ho va fer. Vam córrer junts els que van ser els seus últims ral·lis, donant per acabada la seva aventura al volant quan es va adonar que havia arribat el moment de tancar, acomiadant-se en el Ral·li Esprint de Sant Julià de 2012, en el que vam quedar onzens.
En tot cas, la meva relació amb Josep Maria venia de molt abans, en concret de l'any 1980, en aquell europeu de ral·lis que tant va unir personalment als amics de l'Antonio Zanini. Salvans era un dels que aportava recursos en alguns ral·lis, amb mecànics del seu propi negoci i sufragant algun viatge per Europa. Jo mateix conduïa, cedit per la seva empresa, un R-4 Furgoneta que vàrem pintar amb el color groc de ZR. Amb aquest cotxe, carregat de material, em desplaçava als ral·lis del Campionat Zanini-Racing que organitzàvem. En Jaume Capdevila hi posava l'oficina i en Josep Maria Salvans el vehicle, tot es feia a casa. Eren dues persones de gran dimensió.
Anys després, quan començava la meva trajectòria com a copilot, vaig córrer amb ell dos ral·lis, el Garrotxa de 1981 amb el seu Seat Panda 45 de grup 1 i el Granollers de 1982, amb el cèlebre Porsche 911 SC de PromoService. En aquest últim ral·li vàrem acabar cinquens després de demostrar el meu pilot molt bones maneres. Continuaria alternant-se al volant d'aquesta màquina (a vegades amb el pseudònim “Sidru”) i, més endavant, amb unitats Nissan Patrol i Range Rover en ral·lis de terra, algun raid i a la Baja.
Josep Maria Salvans Rifà (6-2-1945 – 27-11-2023) era natural de Sant Bartomeu del Grau, poble on hi ha residit tota la seva vida al costat de la seva esposa Dolors, matrimoni del que en van néixer tres filles. Fill d'un dels prohoms del poble i alcalde durant molts anys, Joan Salvans Rovira, Josep Maria va mostrar afició pel món del motor des de molt jove, participant en competicions de trial i motocròs fins que, amb la creació de la pujada de velocitat a Sant Bartomeu del Grau, li va agafar manllevat el Seat 1430 al seu progenitor, apuntant-se d'incògnit en l'edició de 1972.
A l'any següent va llogar un BMW 2002 però les obligacions professionals, amb un pare que el marcava estretament, el van fer centrar-se en els negocis familiars vinculats al sector de la construcció i a la realització d'obres de tota mena, activitat professional que va exercir tota la seva vida. Va aconseguir èxits importants combinats amb èpoques menys brillants, però va aconseguir un balanç global de gran envergadura que li va permetre invertir, entre altres negocis, en activitats vinculades a les energies renovables, principalment en el sud d'Espanya. Fins fa pocs anys, Josep Maria Salvans va ser membre del Comitè Consultiu de CaixaBank.
Josep Maria Salvans va donar un cop de mà al llavors prometedor Mia Bardolet, en convidar-lo a compartir el famós Talbot Sunbeam Lotus amb placa KKV 444V, propietat de PromoService, cotxe amb el qual havia corregut anteriorment ‘Bilo’ Oliveras i anys abans Henri Toivonen. Bardolet-Salvans van participar en el Rally RACE-Cardona de terra de 1986, en el que van acabar setens. Va ser el primer gran cotxe que va pilotar en ‘Mia’.
Una de les tres filles d’en Salvans, la Sandra, es va casar amb Xevi Pons i, per tant, en Josep Maria va tenir des d'aquell moment un gendre d'allò més carrerista, la qual cosa va propiciar lògicament que en Josep Maria li donés suport en un moment vital en la seva carrera esportiva. Van ser els temps en els quals Pons va conquerir victòries i títols amb un molt eficaç i famós Mitsubishi Lancer. Posteriorment, va impulsar la creació del complex La Codina, magnífica instal·lació amb un tram de terra de 4,5 km, molt utilitzat pels equips, en el recinte del qual està ubicat actualment l'equip Mapo Motorsport, estructura que regenta el matrimoni Pons-Salvans.
Extraordinàriament familiar, Josep Maria estava molt unit a les seves tres filles i sentia autèntica devoció pels sis nets que entre totes li van donar. Els noms de tots ells els portava escrits en el casc que utilitzava en els ral·lis. A més de nombroses reunions per a celebrar aniversaris i onomàstiques, la família al complet solia realitzar algun viatge, en els quals en Josep Maria era immensament feliç. Extravertit i extraordinàriament desprès amb els amics, no hi havia un no en la seva boca davant la petició de qualsevol persona que li sol·licités ajuda.
Josep Maria Salvans deixa un record inesborrable en moltes persones, també en el que això escriu. En la multitudinària cerimònia religiosa de comiat s'han escoltat paraules boniques i vist caure llàgrimes, com les que li sortien al mateix Josep Maria quan alguna cosa li arribava a l'ànima. I en els últims temps aquests sentiments afloraven sovint.
El meu més sincer condol a la seva esposa i suport incondicional, Dolors Cornellas Vilà, i a les seves tres filles: Gemma, Mat i Sandra. I, òbviament, als seus estimats nets Arnau, Íngrid, Guillem, Biel, Sígrid i Xevi i a la resta de la família. Han perdut al marit, al pare, a l'avi, al germà… però molts altres hem perdut un amic. Descansa en pau Josep Maria.
© Josep Autet
29 de novembre de 2023
JAS Info Service
----------------------------------------------
Obituario: Josep Maria Salvans Rifà
Por Josep Autet.
No sé por donde empezar porque si bien ya hacía un tiempo que la salud no le acompañaba, el desenlace ha sido tan rápido como inesperado. Josep Maria Salvans Rifà falleció el pasado lunes 27 de noviembre a los 78 años, víctima de un problema vascular derivado de la demencia que padecía. Duele mucho ir haciendo obituarios de amigos de toda la vida. Si lo hago es más como homenaje a su persona que por ganas de ofrecerlo a la opinión pública. Pero Josep Maria Salvans merece ser recordado por los que amamos el deporte del automóvil y además conocemos su trayectoria personal, en mi caso compartida en diversas épocas, relación que derivó en una franca amistad.
Josep Maria Salvans fue uno de mis pilotos en esa época en la que para mi ser copiloto profesional ya formaba parte de un tiempo pasado. Corrí con él cinco rallyes entre 2010 y 2012, todos con el musculoso Porsche 911 GT3 RS que anteriormente había llevado Sergio Vallejo y también su propio yerno, Xevi Pons. Salvans, al que los cercanos conocíamos por “Padrino”, se quiso dar el gusto de llevar una máquina de alto nivel y lo hizo. Corrimos juntos los que fueron sus últimos rallyes, dando por terminada su aventura al volante cuando se dio cuenta de que había llegado el momento de cerrar, despidiéndose en el Ral·li Esprint de Sant Julià de 2012, en el que quedamos undécimos.
En todo caso, mi relación con Josep Maria venía de mucho antes, en concreto del año 1980, en aquel europeo de rallyes que tanto unió personalmente a los amigos de Antonio Zanini. Salvans era uno de los que aportaba recursos en algunos rallyes, con mecánicos de su propio negocio y sufragando algún que otro viaje por Europa. Yo mismo conducía, cedido por su empresa, un R-4 Furgoneta que pintamos del color amarillo de ZR. Con este coche, cargado de material, me desplazaba a los rallyes del Campeonato Zanini-Racing que organizábamos. Jaume Capdevila ponía la oficina y Josep Maria Salvans el vehículo, todo se hacía en casa. Grandes, de gran dimensión ambos.
Años después, cuando empezaba mi trayectoria como copiloto, corrí con él dos rallyes, el Garrotxa de 1981 con su Seat Panda de grupo 1 y el Granollers de 1982, con el célebre Porsche 911 SC de PromoService. En este último rally logramos acabar quintos tras demostrar mi piloto muy buenas maneras. Seguiría alternándose al volante de esta máquina (a veces con el seudónimo “Sidru”) y, más adelante, con unidades Nissan Patrol y Range Rover en rallyes de tierra, algún raid y en la Baja.
Josep Maria Salvans Rifà (6-2-1945 – 27-11-2023) era natural de Sant Bartomeu del Grau, pueblo de la comarca de Osona donde ha residido toda su vida con su esposa Dolors, matrimonio del que nacerían tres hijas. Hijo de uno de los prohombres del pueblo y alcalde del mismo durante muchos años, Joan Salvans Rovira, Josep Maria mostró afición por el mundo del motor desde muy joven, participando en competiciones de trial y motocross hasta que, con la creación de la subida de velocidad a Sant Bartomeu del Grau, le cogió prestado el Seat 1430 a su progenitor, apuntándose de incógnito en la edición de 1972.
Al año siguiente alquiló un BMW 2002 pero las obligaciones profesionales, con un padre que lo marcaba estrechamente, le hicieron centrarse en los negocios familiares vinculados al sector de la construcción y a la realización de obras de todo tipo, actividad profesional que ejerció toda su vida. Alcanzó éxitos importantes combinados con épocas menos brillantes, pero logró un balance global de gran envergadura que le permitió invertir, entre otros negocios, en actividades vinculadas a las energías renovables, principalmente en el sur de España. Hasta hace pocos años, Josep Maria Salvans fue miembro del Comité Consultivo de CaixaBank.
Josep Maria Salvans echó una mano al entonces prometedor Mia Bardolet, al invitarle a compartir el famoso Talbot Sunbeam Lotus con placa KKV 444V, propiedad de PromoService, coche con el que había corrido anteriormente ‘Bilo’ Oliveras y años antes Henri Toivonen. Bardolet-Salvans participaron en el Rally RACE-Cardona de tierra de 1986, en el que terminaron séptimos. Fue el primer gran coche que pilotó ‘Mia’.
Una de las tres hijas de Salvans, Sandra, se casó con Xevi Pons y, por lo tanto, Josep Maria tuvo desde ese momento un yerno de lo más carrerista, lo que en su día propició lógicamente el respaldo de Josep Maria a Xevi en un momento vital en su carrera deportiva. Fueron los tiempos en los que Pons conquistó victorias y títulos con un muy eficaz y famoso Mitsubishi Lancer. Posteriormente, impulsó la creación del complejo La Codina, magnífica instalación con un tramo de tierra de 4,5 km, muy utilizado por los equipos, en cuyo recinto está actualmente basado el equipo Mapo Motorsport, estructura que regenta el matrimonio Pons-Salvans.
Extraordinariamente familiar, Josep Maria estaba muy unido a sus tres hijas y sentía auténtica devoción por los seis nietos que entre todas le dieron. Los nombres de todos ellos los llevaba escritos en el casco que utilizaba en los rallyes. Además de numerosas reuniones para celebrar aniversarios y onomásticas, la familia por entero solía realizar algún viaje, en los que Josep Maria era inmensamente feliz. Extrovertido y extraordinariamente desprendido con los amigos, no había un no en su boca ante la petición de cualquier persona que le solicitara ayuda.
Josep Maria Salvans deja un recuerdo imborrable en muchas personas, también en el que esto escribe. En la multitudinaria ceremonia religiosa de despedida se han escuchado palabras bonitas y visto caer lágrimas, como las que rodaban en las mejillas del propio Josep Maria cuando algo le llegaba al alma. Y en los últimos tiempos los sentimientos afloraban a menudo.
Mi más sentido pésame a su esposa y soporte incondicional, Dolors Cornellas Vilà, y a sus tres hijas: Gemma, Mat y Sandra. Y, obviamente, a sus queridos nietos Arnau, Íngrid, Guillem, Biel, Sígrid y Xevi y al resto de la familia. Han perdido al marido, al padre, al abuelo, al hermano… pero muchos otros hemos perdido un amigo. Descansa en pau Josep Maria.
© Josep Autet
29 de noviembre de 2023
JAS Info Service
Raimon d'Abadal, 29 • 08500 Vic | 938 852 256 | jas@jas.es