Ramon Rosell: tota una vida de competició 



Per Carles Puig

(Català-Castellano). Llegint la crònica de la participació de la Gemma Moreno a la Pujada a La Trona, em vaig assabentar de la defunció del bon amic Ramon Rosell. Hi ha persones que, sense adonar-te’n, formen part de la teva vida i aquest n’és un d’aquests casos. Si m’ho permeteu, us ho explicaré.

Començava l’any 1975 i jo estava boig per tal que em donessin la llicència de pilot, a aquella època calia esperar a tenir un any de carnet de conduir per obtenir-la. Al març vaig fer 19 anys, me la vaig poder treure i la primera cursa que es feia era el Rallye Lleida-Critèrium Solsonès. M’hi vaig inscriu-re amb el meu Fiat 127 de grup 1 classe 1; com a bon “novell” em van donar el darrer numero, el 38, i a córrer, i no sabeu pas qui corria també? Doncs sí, en Ramon, ell ja era un veterà de les curses, em va acollir i aconsellar i com aquell qui no ho vol va començar una relació d’amistat, i alhora rivalitat, doncs anava en la mateixa classe que jo amb el seu Seat 850 SC.

Això va seguir al llarg del temps, doncs el 1980 i 1981 tots dos vam córrer en grup 2, ell amb un R5 Copa i jo amb un Opel Kadett GT/E, aquesta època va ser per a mi molt important. En 1982 vaig comprar un Fiat Ritmo Abarth 125 TC de grup A i ell també corria a grup A, amb el Renault 5 Copa, aquí també guanyava jo, però la truita es va girar al canviar ell el seu R5 Copa per un R5 Copa Turbo amb el que pràcticament sempre em va guanyar.

Això va seguir fins al 1986, jo vaig començar a córrer amb un R5 GT turbo de grup N i ell va seguir amb el seu afinat R5 Copa Turbo de grup A. En aquest punt els dos vàrem entrar a la fase mes divertida de la nostra competència perquè si una vegada un quedava al davant, a la propera cursa passava al contrari.

A partir de 1988 ell també es va passar als GT Turbo i fins al 1994 que jo em vaig retirar vàrem lluitar un altre cop al mateix grup i classe, aquesta època es va decantar cap al meu cantó, malgrat això no et podies relaxar perquè ell estava sempre preparat, com en una cursa a Calafat el 1991 on, malgrat sortir jo davant de la graella, em va deixar clavat a la sortida i “hasta luego Lucas”. Va fer primer de grup N i, per cert, jo vaig haver de suar de valent el segon lloc fins al darrer revolt, lluitant amb l’enyorat Marià Batet.

L’any 2017, després de 23 anys de “retir”, vaig decidir tornar a fer alguna cursa i em vaig apuntar a la Pujada a Arcalís. Sabeu qui hi corria?, doncs si, l’incombustible Ramon Rosell que no havia deixat de córrer mai tots aquests anys!!!

En Ramon era tot un exemple dins i fora de les curses, recordo un dinar amb ell i l’amic Carles Batlle al Restaurant Racó d’en Pep, a Lleida, històric patrocinador del Ramon, on vàrem fer tot l’àpat de cargols, fins i tot els postres!!, lògic, com a bon lleidatà que era.

Estimat amic, on siguis GAS A FONS!!

@ Carles Puig Sánchez
12 de juny de 2024
JAS Info Service


Ramon Rosell: toda una vida de competición

Por Carles Puig.

Leyendo la crónica de la participación de Gemma Moreno en la subida a La Trona, me enteré de la defunción del buen amigo Ramon Rosell. Hay personas que, sin darte cuenta, forman parte de tu vida y este es uno de esos casos. Si me lo permitís, os lo explicaré.

Empezaba 1975 y yo estaba loco por conseguir la licencia de piloto, en aquella época había que esperar a tener un año de carné de conducir para obtenerla. En marzo cumplí 19 años, pude obtenerla y la primera carrera que se hacía era el Rallye Lleida-Critèrium Solsonès. Me inscribí con mi Fiat 127 de grupo 1 clase 1; como buen “novel” me dieron el último numero, el 38, y a correr, ¿y sabéis quien corría también? Pues sí, Ramon, él ya era un veterano de las carreras, me acogió y aconsejó y sin darnos cuenta empezó una relación de amistad, y a la vez rivalidad, pues Ramon competía en la misma clase que yo con su Seat 850 SC.

Esto siguió a lo largo del tiempo, pues en 1980 y 1981 los dos corrimos en grupo 2, él con un R5 Copa y yo con un Opel Kadett GT/E, esta época fue para mí muy importante. En 1982 compré un Fiat Ritmo Abarth 125 TC de grupo A y él también corría en grupo A, con el Renault 5 Copa, aquí también ganaba yo, pero la tortilla se giró al cambiar él su R5 Copa por un R5 Copa Turbo con el que prácticamente siempre me ganó.

Esto siguió hasta 1986, yo empecé a correr con un R5 GT Turbo de grupo N y él siguió con su afinado R5 Copa Turbo de grupo A. En este punto los dos entramos en la fase mas divertida de nuestra competencia porque si una vez uno quedaba delante, en la siguiente carrera era el otro quien ganaba.

A partir de 1988 Ramon también se pasó a los GT Turbo y hasta el año 1994, cuando yo me retiré, luchamos otra vez en el mismo grupo y clase. En esta época el asunto fue por mi lado, a pesar de que no te podías relajar porque él siempre estaba preparado, como en una carrera en Calafat en 1991 dónde, a pesar de salir yo delante de la parrilla, me dejó clavado en la salida y “hasta luego Lucas”. Hizo primero de grupo N y, por cierto, tuve que sudar de lo lindo hasta la última curva para lograr el segundo puesto, luchando con el añorado Marià Batet.

En 2017, después de 23 años de “retiro”, decidí volver a hacer alguna carrera y me apunté a la subida a Arcalís. ¿Sabéis quién corría? Pues si, el incombustible Ramon Rosell, ¡¡no había dejado nunca de correr durante todos esos años!!

Ramon era todo un ejemplo dentro y fuera de las carreras, recuerdo una comida con él y también con el amigo Carles Batlle en el Restaurante Racó d’en Pep, en Lleida, histórico patrocinador de Ramon, donde hicimos toda la comida con caracoles, ¡¡incluso en los postres!!, lógico, como buen leridano que era.

Estimado amigo, estés donde estés ¡¡GAS A FONDO!!

@ Carles Puig Sánchez
13 de junio de 2024
JAS Info Service

Raimon d'Abadal, 29 • 08500 Vic | 938 852 256 | jas@jas.es